Llista ‘in’ i l’‘out’ d’aquest estiu

Així com va l’estiu donem per out l’estilisme emotiu de Marta Rovira, els còctels sense alcohol, el gelat de bolets, l’autoliteratura, fer-se un selfie a la Moncloa, posar-se polseres de Vox, atribuir l’onada de calor a la indústria postindustrial, citar columnistes estrella, advertir d’un tsunami feixista, les barbacoes espitregades. També out: el toc rubrik de la llei mordassa, les escenografies de Yolanda Díaz, les samarretes amb logo ecologista, peregrinar a Waterloo, l’ensalada russa dietètica, l’empresariat independentista, tant dir que Espanya està polaritzada, vapejar, el cava que té gust de suro.

La llista més in continua sent la Princesa d’Astúries, les piscines amb rajoles blau clar, visitar museus de pintura figurativa, llegir Jardiel Porcela en shorts, un toc de llenties beluga a les amanides, no fer cas de les enquestes, circular per les autopistes escoltant marxes militars austrohongareses, el periodisme que no fa de protagonista, les últimes tòfones, complir amb la corbata negra en els funerals, l’aperitiu de xampany, capbussar-se al cinema de sèrie B, fer punt de ganxet a la platja, recordar el somriure d’Adolfo Suárez, enamorar-se per unes hores, l’estiu cantàbric, improvisar uns tagliatelle passada la mitjanit, perrear amb gràcia, tornar a la platja on vam ser feliços i que estigui intacta.

Notícies relacionades

Tornada a l’escola: primer curs sense mòbils

Violència sense fronteres contra la dona

Més out que mai: el serrell de Puigdemont, escriure articles xoriguerescos, la senyora Macron, dutxar-se amb el mòbil, engabiar-se en les sèries de Netflix, preguntar-se on és, l’oratòria proislamista de Mélenchon, les rimes raperes, el partit tory, escriure novel·les sobre crisis d’identitat, instal·lar-se plaques solars que després deceben, les rotondes amb escultura cara i dolenta, no distingir entre reaccionari i conservador, l’Institut de la Dona i el CIS, recelar de la judicatura, parlar d’Alvise, la baluerna decibèlica de la convenció republicana USA, nens hiperactius, menjar pipes i mastegar xufles, els mantres progres, especular sobre els substituts de Biden, el cubalibre, l’esparadrap d’un Trump Dr. Jekyll i Mr. Hyde, donar la culpa de tot al turisme i celebrar les dades econòmiques, els ciclistes diumengers, els motoristes diumengers, els diumengers de muntanya.

És més in el llibre de J. D. Vance sobre la seva infància, els vinils de Gloria Lasso, les ressaques de la Roja, veure DVDs de grans musicals, tornar als poemes estiuencs de Gil-Albert, que els tertulians facin unes merescudes vacances, les plomes made in China, admirar els frescos de Sert, les novel·les dures de Simenon, saber com serà el govern d’Illa, la maltesa Roberta Metsola, les excursions per Youtube buscant oldies, el balneari silenciós, les virtuts de l’albergínia a la parmesana, invocar la política del sistema centre, la nit tropical en què tornem a veure La marabunta amb un julep de menta, enyorar els Lacoste, que continuem assaborint la barra de gelat de tres gustos, saber que els bons estius acaben sent per a la nostàlgia i no per al trastorn. Els nens de sempre celebrant la piscina.