Pendents dels militants d’ERC

Això és precisament el que passarà a ERC quan a finals de mes traslladi a les bases la decisió respecte a l’acord amb el PSC que ha de permetre la investidura de Salvador Illa i evitar una repetició electoral. Aquest mecanisme, que per a molts és més democràtic, no ho és. No pel fet que participin més persones en una decisió aquesta decisió és necessàriament més democràtica. Tot depèn de la concepció de democràcia que s’adopti. Existeixen visions participatives de la democràcia que consideren que la participació és un fet positiu en si mateix i que com més persones participin directament en la decisió més legitimitat tindrà. En canvi, visions representatives de la democràcia consideren que la delegació de la decisió en un grup reduït de persones, si es fa a través d’uns determinats mecanismes, és plenament democràtica. I és de fet la impossibilitat pràctica que tots els ciutadans participin directament en la presa de decisions el que va donar lloc al naixement de la idea de representació en què es basen la majoria de les democràcies. Per això no deixa de resultar bastant paradoxal que l’operativitat d’una democràcia representativa, que s’inicia amb la formació de govern, acabi depenent d’un mecanisme de democràcia directa en què participen un reduïdíssim nombre de persones. Concretament, unes 8.700, que són els militants amb què compta ERC, davant els més de 5,8 milions d’electors o els més de 8 milions de catalans que es veuran afectats per la decisió. Així doncs, en realitat, més que promoure la democràcia interna, aquests mecanismes el que promouen és la irresponsabilitat dels dirigents i també en determinats casos un deliberat abandonament de funcions per part d’alguns representants.