Política catalana

Pendents dels militants d’ERC

No pel fet que participin més persones en una decisió política voldrà dir que aquesta decisió sigui més democràtica que d’altres

2
Es llegeix en minuts
Marta Rovira en la Asamblea Nacional de Mujeres de ERC

Marta Rovira en la Asamblea Nacional de Mujeres de ERC / Siu Wu

Des de fa alguns anys a Espanya hi ha un descontentament generalitzat cap als partits polítics. Així ho revelen els baròmetres del CIS que de manera continuada constaten que els partits i el comportament dels polítics són percebuts per part de nombrosos ciutadans com el principal problema d’Espanya. Per mirar de capgirar aquesta imatge negativa els partits han emprès diverses accions, entre les quals destaca la introducció de mecanismes més inclusius en la presa de decisions amb l’objectiu d’aparèixer més democràtics i participatius. Per això, en molts partits que no tenien aquesta tradició, han proliferat eleccions primàries per elegir líders i candidats mentre s’han estès les consultes internes, especialment en relació amb la política d’aliances, és a dir, amb els acords electorals. Però es dona la circumstància que ben sovint aquests mecanismes serveixen als dirigents per evitar prendre decisions difícils, en particular quan hi ha diverses opcions i la militància i l’electorat estan dividits, cosa que els permet socialitzar així els eventuals costos de la decisió i argumentar que aquesta decisió no és només cosa de les elits.

Això és precisament el que passarà a ERC quan a finals de mes traslladi a les bases la decisió respecte a l’acord amb el PSC que ha de permetre la investidura de Salvador Illa i evitar una repetició electoral. Aquest mecanisme, que per a molts és més democràtic, no ho és. No pel fet que participin més persones en una decisió aquesta decisió és necessàriament més democràtica. Tot depèn de la concepció de democràcia que s’adopti. Existeixen visions participatives de la democràcia que consideren que la participació és un fet positiu en si mateix i que com més persones participin directament en la decisió més legitimitat tindrà. En canvi, visions representatives de la democràcia consideren que la delegació de la decisió en un grup reduït de persones, si es fa a través d’uns determinats mecanismes, és plenament democràtica. I és de fet la impossibilitat pràctica que tots els ciutadans participin directament en la presa de decisions el que va donar lloc al naixement de la idea de representació en què es basen la majoria de les democràcies. Per això no deixa de resultar bastant paradoxal que l’operativitat d’una democràcia representativa, que s’inicia amb la formació de govern, acabi depenent d’un mecanisme de democràcia directa en què participen un reduïdíssim nombre de persones. Concretament, unes 8.700, que són els militants amb què compta ERC, davant els més de 5,8 milions d’electors o els més de 8 milions de catalans que es veuran afectats per la decisió. Així doncs, en realitat, més que promoure la democràcia interna, aquests mecanismes el que promouen és la irresponsabilitat dels dirigents i també en determinats casos un deliberat abandonament de funcions per part d’alguns representants.