X: la nova gran novel·la americana

Disculpeu l’efectisme, però veritablement vaig sentir un tret quan, arrepapat en un sofà, em disposava a llegir el llibre de què us vull parlar. El tret va sortir del televisor: en l’informatiu, Donald Trump es posava la mà a l’orella, amb un petit estuari de sang a la galta. L’intent de magnicidi que marcarà el futur del planeta i que ha acompanyat (les imatges en bucle) la meva lectura de Biografía de X, de Catherine Lacey (Alfaguara), que està cridada a marcar, també, una època en les novel·les dels Estats Units.

Arribat cert punt de la seva vida, l’autor anglès Kingsley Amis va dir, mig de broma però també mig seriosament, que només llegiria novel·les la primera frase de les quals fos aquesta: "Es va sentir un tret". El que reclamava eren històries enèrgiques i problemàtiques. I Biografia de X és un d’aquests estranys llibres que semblen escrits tant des del rigor literari com des de la vocació comercial, ple d’idees lúcides però que es devoren dret a la cua d’embarcament d’un aeroport.

Ja ha sigut beneït com un dels llibres de la temporada. I ho és perquè ofereix moltes novel·les en una. És una novel·la d’amor romàntic (lèsbic) total, un retrat sobre l’enfonsament del matrimoni (a la manera de Rachel Cusk), una història de vampirs, una sàtira del món de l’art, una obsessiva recerca en marxa com les de Cris Kraus, una ficció pop i paranoica à la K. Dick, una història sobre la identitat (els personatges saben que l’obra està en ells, com els de Pirandello a Sis personatges en cerca d’autor) en temps en què la identitat sembla de marbre i és de mercuri, un relat possible del segle XX, una ucronia sobre el pitjor que s’acosta quan obres un llibre i se sent un tret.

Una novel·la sobre tot i sobre això: una viuda reconstrueix la vida esquiva i proteica de la seva dona, una gran artista que es fa anomenar X perquè va anar canviant de personatge i de nom mentre es relacionava amb grans figures com Sontag, Bowie o Emma Goldman. En la ficció, els estats del sud es van dividir dels del nord el 1945. Durant unes dècades, van viure sota una dictadura teocràtica de valors ultraconservadors, amb la dona rotundament sotmesa. D’aquí surt X, el personatge, que fuig del seu passat, i per fer-ho, com tot fugitiu, es disfressa i rebateja. La clau és que els fugitius s’amaguen, però ella ho fa en públic: converteix aquesta fuga en una obra d’art.

Un pensa en La conjura contra América, de Philip Roth, que va plantejar una història alternativa en la qual el nazisme s’imposa als Estats Units (és inevitable pensar també en L’home del castell, de Philip K. Dick). Aquí un llegeix sobre aquests EUA separats i sent trets a la tele a Donald Trump. Hi ha novel·les molt lliures que sintonitzen amb el futur del seu temps. Aquesta X que s’aïllarà durant la trama, per exemple, no és la de Twitter, però vet aquí una altra pista, perquè sí que parla de com som el que volem projectar i com ens falsegem davant el món fins al punt de no saber qui caram som.

La recerca de la viuda, que intenta comprendre amb qui va compartir coixí tant temps, és magnífica i em recorda una pel·lícula clàssica: Laura, d’Otto Preminger. Allà, el detectiu s’enamora d’un cadàver. M’explico millor: investiga la mort d’una dona fascinant i, a mesura que entrevista els que la van conèixer, s’obsessiona amb ella. S’enamora de nom, com passava en els idil·lis medievals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquí, no obstant, la investigació ja arrenca amb un amor total. I a mesura que la viuda va descobrint secrets de la vida de la seva dona no enfoca amb més nitidesa la devoció, ni tan sols el desengany, sinó una cosa més complexa que té a veure amb l’automenyspreu, el desencant i l’entesa d’una època, de gairebé un segle.

Philip Roth va dir que la gran novel·la americana no és una balena, sinó un hipogrif. És a dir, no és Moby Dick, sinó un animal mitològic, que es busca però que no existeix. Digues-li X. Tot i així, si el 2024 calgués assenyalar una gran novel·la americana seria aquesta. I la gràcia rau en el fet que és una novel·la que planteja que no existeix Amèrica tal com la coneixem, perquè explora uns Estats Units desunits. I que la història sempre va de cartes cremades, persones perdudes i trets dispersos amb què comença tot.