Editorial

Última oportunitat demòcrata

Harris podria reunir els requisits per activar el vot de les dones, les minories i els joves allunyats de Biden

2
Es llegeix en minuts
kamala-harris

kamala-harris

La campanya electoral als Estats Units s’ha endinsat en territori desconegut arran de la renúncia de Joe Biden a la reelecció. Mai abans un president en exercici, vencedor de les primàries del seu partit, havia abandonat la cursa en vigílies de la convenció que n’havia de ratificar la nominació. Mai abans havia estat tan manifesta la necessitat de buscar una alternativa i reaccionar davant els vaticinis de totes les enquestes que donen vencedor Donald Trump contra qui, fins diumenge, era el candidat previst del Partit Demòcrata. I mai en les últimes convocatòries electorals havia estat tan manifesta la urgència d’activar un electorat ensorrat per la certesa de la derrota al novembre.

S’aixeca així el teló en un escenari que, no per necessari i fins i tot previsible, deixa d’atresorar incògnites. Perquè l’establishment demòcrata, que ha pressionat el que no està escrit Biden perquè fes un pas al un costat, s’ha de moure de pressa i de manera unitària si vol impulsar la candidatura de Kamala Harris des de ja, mobilitzar els electors defraudats que el 2020 van sumar el seu vot a l’elecció de Biden i sortir de la convenció de Chicago amb la convicció que hi ha partit. Però, alhora, al canviar els paràmetres de la campanya, és previsible que Trump enverini fins al paroxisme el debat polític d’aquí al 5 de novembre, conscient que la seva sensació de triomf segur ha deixat de tenir fonament.

Aquest és, almenys, el panorama que entreveuen els estats majors dels dos partits i els analistes independents. Potser Kamala Harris no és la candidata resolutiva que el 2020 es va creure que podia ser, però té el perfil adequat per mobilitzar sectors de l’electorat indispensables perquè els demòcrates aconsegueixin la victòria en estats clau –Pennsilvània, Michigan i Wisconsin en són tres– en els quals Biden va consolidar el seu èxit. Potser la vicepresidenta hagi passat massa temps desapercebuda els últims quatre anys, però podria reunir els requisits per activar el vot de les dones, de les minories –no només l’afroamericana–, dels menors de 35 que han vist en el president algú allunyat de les seves inquietuds i reptes. Res és segur en aquest càlcul de probabilitats i tot queda pendent que efectivament l’estat major demòcrata catapulti la candidatura de Harris i la completi amb un aspirant a la vicepresidència amb ganxo per atraure els més reticents.

Tan complex i intricat com la sortida de la crisi demòcrata és sospesar el paper que poden exercir a partir d’ara els factors emocionals. Sens dubte han sigut clau en l’impuls renovat de Trump a partir de l’atemptat; és aviat per sospesar com pot influir la renúncia-sacrifici de Biden en el comportament dels votants demòcrates. És poc fiable remetre’s al resultat del 2020 –81 milions de vots per a Biden; 74 milions per a Trump– per calcular el marge d’error de què disposen els dos blocs perquè la partida comença de nou de zero o poc menys quan els daus semblava que ja estaven tirats. I en aquest nou tauler pesarà molt en les pròximes setmanes la reconeguda capacitat de Trump d’activar en contra seu el vot de la por, com va passar en les legislatives del novembre del 2022, quan les urnes li van atorgar una victòria insuficient.