Contractació pública i talent

El món avui gira al voltant de la competitivitat de les economies i aquestes passen pels eixos de la tecnologia i les persones. O si ho preferiu, per l’enginyeria i el talent; ja que sense aquests no hi ha futur i, atès l’accelerat ritme en què evolucionen els contextos globals, tampoc present. No retribuir adequadament els professionals de l’enginyeria, per part de les AP, té un suposat avantatge, però molts inconvenients.

L’únic teòric avantatge que té aquesta praxi és la d’un suposat estalvi de fons públics, ja que, al contractar per un preu menor, es pot pensar que es fan més coses amb els mateixos recursos. Això és (diguem-ho clar) una fal·làcia, perquè les pràctiques de la licitació pública el que estan generant, en realitat, és una economia ‘low cost’ que perjudica directament i clarament la societat. La infradotació de les contractacions deixa els adjudicataris sense marge per a la innovació i sense possibilitats per a la descoberta de noves tècniques més eficients i competitives per a les nostres empreses –i economia– a escala mundial. També desincentiva els professionals, que es veuen forçats a buscar-se la vida a altres latituds (amb la pèrdua de coneixement, expertesa i de diners –públics en gran mesura– invertits a formar-los durant molts anys).

Si el nostre jovent acaba malguanyant-se la vida, no hi ha cap al·licient a abraçar estudis difícils i exigents. Avui ja tenim una falta crònica d’enginyers i enginyeres i un clar descens de les matriculacions universitàries en aquest tipus de disciplines i, en especial, en l’estadi d’excel·lència que representen els màsters. Una manca de talent que, probablement, és la principal preocupació i causa limitant pel creixement de les nostres empreses i indústries.

El que és més greu és la constatació que si es retribuís l’enginyeria –com seria just– d’un 5% del cost total dels projectes a un 10%, homologat en economies similars a la nostra, s’evitaria una bona part del mal endèmic que representen les desviacions en cost i termini del total de l’obra (que en alguns estudis es xifra de mitjana fins al 50%) i es donaria un alt rendiment a curt, mitjà i llarg termini. El món ho té clar: el talent es paga. La creació de valor, riquesa, expertesa, eficiència i llocs de treball, qualificats i necessaris per a una societat avançada, es paguen.

Vull fer una menció i defensa especial dels enginyers i enginyeres que treballen a les AP, que viuen amb frustració aquesta realitat i que, coneixedors dels problemes posteriors, miren de revertir les situacions que se’n deriven, amb coratge i poques eines. És una irresponsabilitat de l’Administració actuar sabent els perjudicis que genera i coneixent que la licitació pública és una de les millors palanques perquè el sector privat els acompanyi en les seves polítiques de contractació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Exigim una actitud decidida per part dels polítics al capdavant de les administracions per corregir ja aquesta situació. La contractació pública ha de canviar! Sentim a parlar de la importància de reindustrialitzar la nostra economia, de la societat del coneixement, el talent, la innovació, la sostenibilitat i de les oportunitats de la transformació digital, però els fets ens demostren, una vegada més, que no s’ho creuen.

Demanem mesures concretes i que es nomeni un enginyer en cap de la Generalitat, avui inexistent, semblant al de l’Ajuntament de Barcelona. Corregim els problemes que ens porten en direcció contrària al progrés, al benestar i a les societats més avançades en les quals ens emmirallem. Un per un, però fem-ho amb urgència.