Negociacions després del 12M
Al costat del mar de La Gavina hi ha política
Cada vegada és més a prop que Carles Puigdemont se salvide la presó i torni a passejar al costat de la piscina d’aiguasalada, però sense Santi Vila
L’última vegada que vaig veure Carles Puigdemont va ser en una celebració de l’Hostal La Gavina. Anava acompanyat de Santi Vila, llavors conseller. Eren els primers dies de l’estiu del 2017 i les coses estaven molt alterades. Malgrat això, tant l’un com l’altre es mostraven tranquils davant les últimes informacions que ja parlaven d’un possible article 155. Les pressions a Rajoy eren molt fortes. Puigdemont maniobrava per tenir un Govern pròxim al referèndum provocant una crisi de govern, però, i aquesta és una impressió personal, cap s’ho creia del tot. Santi Vila era el que menys. Per això va deixar el vaixell del Govern un dia abans de la proclamació de la república dels dos segons.
He tornat al mateix lloc. Sembla que les instal·lacions de l’hostal més famós de la Costa Brava, a s’Agaró, sempre són presents en els moments rellevants de la història del país. En aquest cas va ser a causa de l’actuació del tenor Josep Carreras, a l’església de la Nostra Senyora de l’Esperança, situada dins dels límits de la considerada primera urbanització d’Espanya, que ara està de centenari. Amb 77 anys el tenor encara és capaç de mantenir un recital de més d’una hora i amb un nivell molt acceptable.
El projecte imaginat per Josep Ensesa el 1924 a partir d’una diminuta península dedicada a la pastura de les cabres s’ha convertit en centre de la vida cultural, social i política a l’estiu. Tot pot passar per aquí. Aquest acte del centenari estava dedicat als veïns de la famosa urbanització i, excepte els alcaldes dels pobles limítrofs i el presi del Barça, Joan Laporta, que situarem a la llista de veïns, la política es va absentar.
L’acte de dissabte passat no és l’únic i tot apunta que divendres vinent La Gavina es posarà de llarg per rebre tot Catalunya. No obstant, el que es va viure durant aquells estius, els del 2012 i el 2017, afortunadament no tornarà, excepte que la societat catalana torni a l’estat de somieig i irrealitat d’aquells dies.
La tensió va per dins. Tots s’hi juguen molt, però amb lògica. Cada vegada és més a prop que Carles Puigdemont se salvi de la presó i torni a passejar al costat de la piscina d’aigua salada de La Gavina, sense Santi Vila. Que la política distancia els amics. Tampoc està previst que a la festa de dissabte Salvador Illa es trobi amb Marta Rovira i acordin un nou pacte de finançament al costat de les aigües de s’Agaró. I mirin que l’espai dona per a reconciliacions polítiques, que no d’estrelles de cine. Expliquen que va ser a la cocteleria de l’hotel on Ava Gardner va rebre una bufetada de Frank Sinatra, després del seu affaire amb Mario Cabré. Per cert, el bar és exactament igual. I tot i que pot ser que aquesta bufetada mai existís, és fàcil imaginar-la.
Si ha d’existir un acord de Govern ràpid, que sigui en un lloc amb personalitat, sobretot pensant en la qualificació del titular. I amb pocs caràcters. Que després cal posar títol i les frases no entren.
