Excepcionalisme nord-americà

Lozada parteix del sermó inspirat en sant Mateu i que John Winthrop, advocat purità i governador de la colònia de la badia de Massachusetts, va traslladar així el 1630: "Serem com una ciutat dalt d’un turó; els ulls de tota la gent estaran fixos en nosaltres". Ha corregut molta sang des d’aleshores, començant pel genocidi dels indis que ocupaven un territori que –com Israel, l’altre poble elegit, a Palestina– no estava deshabitat, i la dels esclaus negres que van fundar les bases de la riquesa i del sistema capitalista, gràcies a aquesta mà d’obra i als exorbitants guanys propiciats pel sucre i el cotó (com recorda Howard W. French en un llibre extraordinari: Born in Blackness. Africa, Afrikaans, and the Making of the Modern World, 1471 to de Second World War).

Lozada repassa la realitat i la fantasia d’aquest excepcionalisme, d’aquesta singularitat, en un moment en el qual la confiança dels ciutadans de la superpotència en tres institucions clau (l’Exèrcit i els sistemes judicial i electoral) és la més baixa entre els països més rics del món i el grau de satisfacció amb la democràcia és el pitjor dels últims 40 anys, i per això es pregunta si les eleccions que poden tornar algú com Trump al Despatx Oval seran més una qüestió existencial que excepcional. Trump, que mai va reconèixer la victòria de Joe Biden, com la immensa majoria del Partit Republicà i els seus fanàtics, galvanitzat per l’intent d’assassinat, ja ha avisat que no hi ha ni la mínima possibilitat que pugui perdre. I per a això ha ficat una bala explosiva a la recambra del seu Winchester de repetició: el senador J. D. Vance, que va arribar a témer que Trump pogués convertir-se en "el Hitler d’Amèrica" i ara l’impulsa a això com el seu vicepresident. L’autor de Hillbilly, una elegia rural, parla en primera persona de com de malament han anat les coses en les últimes dècades per a moltes ciutats petites de l’interior dels Estats Units, i de l’empobriment d’una gran part de la població blanca que ha sentit l’abandonament de Washington, Nova York, Chicago i Los Angeles. Terra fèrtil per al missatge populista, simplista i d’odi que pot reinstal·lar aquest Mussolini de nova fatxa a la butaca més poderosa del món. Vance i Trump (beneïts per grans fortunes de la tecnologia, amb Elon Musk al capdavant) són mestres cantaires de la falsificació a l’oferir-se com paladins de la veritable Amèrica perquè dessecaran l’aiguamoll de Washington. Ja ho van intentar els seguidors trumpians a l’assaltar el Capitoli.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Mentre contemplem una muntanya russa que pot portar al suïcidi dels Estats Units, llegim Sé mía, l’última gran novel·la de Richard Ford, en la qual relata el viatge que emprèn Frank Bascombe amb el seu fill malalt d’ELA a la muntanya Rushmore: "Los ojos clavados [...] en los cuatro rostros cincelados [...] Washington (el padre), Jefferson (el expansionista), Roosevelt I (el histrión, que parece haberse colado allí como el impostor) y Lincoln (el emancipador de cara imperturbable, aunque hay nuevos interrogantes al respecto). Ninguno de estos candidatos conseguiría ni un voto hoy en día: misóginos, homófobos, belicistas, embaucadores históricos, todos jugando con el dinero de la casa". Trump vol veure la seva cara amb l’orella trencada en aquesta muntanya d’història. ¿Quants milions votaran de nou el seu enfilall de mentides per Tornar a fer Amèrica gran una altra vegada?

"Si el món tingués curació, ja ho sabríem des de fa més de dos mil anys", va escriure Georges Bernanos en Els grans cementiris sota la lluna.