Editorial
La política de les coses
Coincidint amb l’inici de la campanya de les eleccions catalanes del 12M, vam publicar un editorial –Una campanya en prosa– en el qual explicàvem que la tasca d’aquest diari, centrada en el servei a la seva comunitat de lectors, era posar sobre la taula del debat els grans reptes del nostre futur compartit. Constatàvem així que, en l’última dècada, els nostres responsables públics havien malgastat massa energies debatent més de les coses de la política que de la política de les coses.
Entre la mitja dotzena de temes clau que situàvem al centre del debat públic hi havia la sequera, el canvi climàtic i la transició energètica, tres dels reptes que cal afrontar per poder assegurar un creixement sostenible. El Govern en funcions de la Generalitat acaba d’aprovar, en aquesta línia, l’esperada ampliació de la ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) del delta del Llobregat. La nova àrea tindrà el doble de zones protegides: d’unes 1.000 hectàrees s’ampliarà a més de 2.400 hectàrees.
Es tracta d’una assignatura pendent, que es remunta a principis de segle, i que el Govern va començar a prendre’s seriosament a partir del 2021, quan la Comissió Europea va exigir que s’activessin les mesures per salvaguardar el delta després del retrocés patit per la primera ampliació de l’aeroport i la desviació del curs del riu per l’ampliació del port. La nova àrea protegida, que passarà a dir-se Aiguamolls del Delta del Llobregat, hauria de permetre tancar el litigi obert amb la Comissió Europea sempre que el futur Govern concreti el pla de gestió i la injecció de diners públics per a l’òrgan gestor.
Mentrestant, l’ampliació de la ZEPA del delta del Llobregat –inspirada en els models del delta del Po i del port de Rotterdam– és una de les condicions per continuar fent compatibles les tres dimensions que es concentren a la zona: el parc agrari, el seu ús social i la conservació de la biodiversitat. Des d’aquests paràmetres, pot desencallar-se el debat sobre l’ampliació de l’aeroport –un dels temes de litigi del pressupost fallit de la Generalitat que va desencadenar l’avançament d’eleccions– i ser un factor afegit que propiciï les negociacions entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa.
Aquest acord del Govern en funcions, aprovat la vigília de la reunió entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, s’inscriu, com dèiem a l’inici, en la necessitat de prioritzar en les negociacions, tant entre els governs català i espanyol com entre PSC i ERC per al pacte d’investidura, les qüestions lligades a les urgències de la gestió quotidiana. Es tracta del millor mètode per reobrir la porta a la transversalitat política que s’ha trobat a faltar durant l’última dècada.
Han passat més de dos mesos des de les eleccions catalanes del 12M. Els reptes de futur de Catalunya exigeixen la concreció d’acords per recuperar la institucionalitat, ampliar la base de la governabilitat i prioritzar la política de gestió dels serveis públics. És una prioritat per superar l’esterilitat política marcada pels anys del procés i del contraprocés, de la politització de la justícia i la judicialització de la política, del debat identitari sobre què som en detriment del debat sobre què proposem. La derivada política de l’ampliació de la ZEPA del delta del Llobregat s’inscriu en aquesta línia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.