El temps i la geometria
Arribar, quedar-se, marxar
‘La democràcia està per sobre de qualsevol càrrec’. La frase de Biden en el seu comiat s’hauria d’esculpir a les façanes de parlaments i cases de govern
La actriz Teresa Gimpera muere a los 87 años
Si una cosa tenia l’actriu i model Teresa Gimpera, era el do de saber estar, aquest difícil acomodament a la fluència natural de la vida. Als 40 anys, la sueca d’Igualada, un cos de formes nòrdiques modelat a Celtibèria, es va atipar d’"ensenyar el cul" a les pel·lícules de pit i cuixa i es va dedicar a altres coses. Seguia sent guapa als 87 –qui ho té al néixer ho té sempre– i atresorava el suficient sentit de l’humor per permetre que una revista la retratés, deu fer uns quatre anys, tal com la va fotografiar Xavier Miserachs el 1966; és a dir, en un conat de nuesa, les espatlles i l’esquena estampats amb el logotip de la discoteca Bocaccio, aquella ben exaltada i guerrera de la gauche divine. Igual que llavors, en aquella arxiconeguda foto, malgrat les arrugues, els quilos i la infame força de la gravetat. Sense patetismes. Va demanar que quan arribés l’hora li pintessin els llavis de vermell. Brava.
A Joe Biden li ha costat un xiquet més emmotllar-se i reconèixer que havia de passar el testimoni a una generació més jove, la de Kamala Harris. La seva obstinació ens va fer suar rius de tinta xinesa. Insisteixo: no es tractava del pes dels anys, sinó de la plasticitat neuronal necessària per lligar curt el ronsal d’un país com els Estats Units. En el discurs del Despatx Oval, va assegurar que renunciava a la reelecció en un gest de generositat que semblava gairebé èpic: "La defensa de la democràcia, que està en joc, és més important que ostentar qualsevol càrrec". Tot i que gastada, ja sense arestes, com un còdol llimat pel corrent dels segles, la frase hauria de figurar esculpida al frontispici de tots els parlaments i cases de Govern que hi hagi al món. Per cert, a les files del PP i Vox estan delerosos, fila que filaràs, que Pedro Sánchez s’ho apliqui a ell mateix.
Notícies relacionadesL’assumpte de quedar-se en un lloc i saber abandonar-lo a temps constitueix un art que combina subtilesa, reflexos i intuïció. Saber arribar, també. Benjamin Netanyahu no podria haver escollit pitjor moment per complimentar l’amic nord-americà, en una visita que ha deixat una altra de les perles dialèctiques de la setmana: "Doneu-nos les eines més ràpid i acabarem la feina més ràpid".
Arribar, quedar-se, marxar. Altres que no acaben d’aclimatar-se al vaivé pendular de les coses són els de Junts. Tot i que en les eleccions legislatives de fa just un any el sobiranisme va obtenir el seu pitjor resultat des de l’inici del procés, la guàrdia pretoriana de Puigdemont segueix tretze són tretze, amb la insistència d’un tàvec, fent que els seus set escons pesin or. Estan molestos i inquiets. Dimarts, van tombar al Congrés no només els objectius de dèficit i deute per als pròxims Pressupostos, sinó també la reforma migratòria. ¿De veritat deixarem sols els canaris? El president de la comunitat, Fernando Clavijo, es mostra incapaç d’entendre per què, una vegada més, "la política es posa per sobre dels drets humans". Una altra frase per gravar amb foc. Com la de Biden.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
