Apunt

‘Tourists go home’

2
Es llegeix en minuts
‘Tourists go home’

MANU MITRU

El barri de Gràcia de Barcelona està ple de pintades en edificis concrets on es pot llegir Tourists go home. Però ¿què fan de tan dolenta els turistes que no fem nosaltres quan viatgem? Si una nit d’hotel a Barcelona no costés un ull de la cara potser alguns no recorrerien al pis turístic. Abans que em saltin a la jugular, els diré que no estic a favor dels pisos il·legals per a turistes. Ho dic perquè acostumem a criticar i maleir tot pis on veiem un guiri tot i que no faci soroll ni molesti ningú. Perquè creguin-me, hi ha edificis on la cosa es fa bé i de manera legal. En conec un a Gràcia que no només acull, i amb permís, turistes de qualitat, sinó que també lloga a preus molt dignes a persones del barri amb pocs recursos. I això ho pot fer gràcies als turistes que paguen més. I no paguen només al propietari. Un 50% dels beneficis es destina a impostos, cosa que ens beneficia a tots. El que és una excepció hauria de ser la norma.

Notícies relacionades

Un edifici sencer no hauria de poder dedicar-se només al lloguer turístic. Imagino un món on es prohibeix llogar un edifici sencer a turistes i on el preu de lloguer no vacacional no pugui ser superior a la meitat del salari mínim. Un món on no hi ha edificis residencials plens d’advocats, metges, naturòpates o psicoanalistes que utilitzen aquesta residència per a la seva activitat econòmica de forma il·legal i moltes vegades ni tan sols hi viuen. Parlem de 26.000 despatxos davant els 10.000 pisos turístics. Però és més populista ficar-se amb els turistes. Diu la Constitució que tothom té de dret a una vivenda digna, però mentre es deixi especular amb el totxo com si fossin accions de Google, no ho aconseguirem.

Tinc 50 anys i cada dia que passa des que vaig néixer els pisos són més cars i els sous més baixos. I així seguim. I mentrestant van arribant persones fugides de les guerres o els canvis climàtics. Pobresa i més pobresa, que també té el dret a viure. Perquè tot i que alguns no ho creguin, els pobles i les ciutats no són nostres. El món és de tots i tothom hauria de tenir el dret a viure-hi dignament.

Temes:

Barcelona Google