La campanya masclista més bruta contra Harris

Encara queda qui comparteix allà, i aquí també, aquesta visió general de les dones que no han complert amb la missió biològica i natural de tenir fills. I no complir, les fa (ens fa) sospitoses. Indiquen que les seves vides són miserables i fan miserables el seu país perquè no pensen en aquest i en el seu futur. És més, representants republicans apunten a la xarxa X aquests dies que els nord-americans sense fills amb prou feines han de tenir veu en democràcia i que cal donar aquests vots als nens del país. Vot controlat, això sí, pels pares. Només qui procrea pot votar.

Però el descrèdit cap a ella no acaba aquí. Diu un republicà que Harris té més coses negatives, com el seu nul "interès per la religió i que només busca el poder". Remarquen sense pudor que Donald Trump mereix ser president perquè té cinc fills, deu nets i "un llegat per protegir". Deu ser, potser, que Trump no busca poder, i ara. Té fills i nets, d’acord. Per tenir, té fins una sentència pendent que es va oblidar d’esmentar.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

Però contra Kamala Harris n’hi ha més. No mereix estar en el poder, afegeixen, perquè "ens prendrà les armes, la gasolina i les hamburgueses amb formatge" i no sé quantes alarmes absurdes més. Trump l’anomena "boja" perquè ella riu a cor què vols i els molesta. Li diuen incompetent o mesquina i han creat un logo fals on la silueta d’una dona, Harris, fa una fel·lació a un home. Per això li diuen Kamalasutra o Putahontas. Per no dir insults pitjors. I com va passar amb la dona de Macron o de Sánchez, també diu que ella és una dona trans perquè abans era un home secret, i que així va arribar a llocs de poder.

Tot això és només la punta de l’iceberg. I no és només Donald Trump i els seus. És el retrat del pensament retrògrad d’un país on molts dels masclistes d’aquí han après dels ultres incels i altra fauna misògina americana. I per moltes diferències ideològiques que puguem tenir amb Harris, el que és evident és que entre cavallers les campanyes electorals no són així. Que la sexualització per humiliar-nos és sempre el seu as a la màniga, davant la falta d’arguments. Que els molesta que vulguem poder, que parlem o riguem. Que ens jutgen si no tenim fills, i si en tenim ens jutgen per com cuidar-los. Aquesta és la realitat de ser dona. I tot això en una sola setmana. Estiguem preparades per a una de les campanyes més brutes i misògines que arribarem a veure.