Els dilemes de Puigdemont

Si l’acord entre el PSC i Esquerra es fa efectiu aquesta setmana, amb l’aprovació de les bases republicanes, Puigdemont haurà de decidir si torna a Catalunya per assistir al debat d’investidura. La seva situació actual és la següent: des del 16 de juliol ja no gaudeix de la immunitat com a europarlamentari. El Tribunal Suprem continua esperant per jutjar-lo perquè considera que la malversació queda fora de l’amnistia. Els jutges Marchena i Llarena no han cursat cap ordre internacional. I el Tribunal Constitucional, com ha avançat Ernesto Ekaizer, considera que no el podrà emparar si és detingut. De manera que només li queden dues opcions: faltar a la seva paraula, no tornar i arriscar-se que es cursi una ordre internacional de detenció o tornar i córrer el risc més que probable de passar per la presó preventiva. No és fàcil. I possiblement serà una decisió que prengui personalment, sense deixar-se aconsellar per ningú, malgrat les repercussions polítiques que tindrà, especialment per a la seva formació. Prendre decisions en solitari, una pràctica que han seguit altres dirigents, genera un problema, i és que es converteixen en indiscutibles. Més enllà de lamentar les injustícies que diu haver patit, Puigdemont potser hauria de considerar si s’ha equivocat en alguna cosa; per exemple, en l’elecció del seu advocat, que li va prometre unes influències que no ha tingut ni té.