Illa, a les portes del Palau
Diu l’INE que un de cada tres espanyols no pot anar-se’n de vacances. Entre els que aquest estiu no podran prendre’s un descans hi ha els polítics catalans. Aquesta setmana entrem a l’agost, però la investidura del president de la Generalitat està encara pendent de resoldre.
L’acord entre ERC i el PSC està gairebé tancat. El que s’hagi pactat no és el més rellevant, sense anar més lluny el traspàs de l’ingrés mínim vital s’ha anunciat tres vegades i potser aquesta última vegada sigui la vençuda... o no. A la política actual l’anomenat relat és més important que la realitat. ¡Tant li fa si el peix ha d’entrar i sortir del cove tres vegades si això serveix per justificar un pacte!
Queda per decidir el més important: què s’explica a l’opinió pública i com se sedueix la militància d’Esquerra perquè doni el seu vistiplau al pacte. Illa acaricia la presidència de la Generalitat, Sánchez tindrà les mans més o menys lligades, però continuarà a Moncloa. I només hi ha una incògnita: ¿Puigdemont tornarà? ¿La seva tornada, si es produeix, afectarà d’alguna manera els acords aconseguits entre Marta Rovira i els socialistes?
A Junts tenen pànic que la tornada del seu líder passi tan desapercebuda com el dessaborit retorn de Marta Rovira, per això a la seva aparició de dissabte passat Puigdemont va insistir en la necessitat que la seva militància es "prepari per als importants dies que venen" i va cridar a la mobilització. Res seria pitjor per a Puigdemont que un retorn sense èpica. Una detenció sense incidents i un empresonament sense mobilització és un malson per a la direcció de Junts.
Al PSOE no temen la ruptura amb Junts, descarten que Feijóo presenti una moció de censura i creuen que, tot i que l’arribés a formalitzar, l’aliança entre PP, VOX i Junts perquè l’esmentada moció prosperés és inviable.
A Ferraz treuen importància al fet que Junts tombés el sostre de despesa. Els socialistes insisteixen que governar sense pressupostos és possible i posen com a exemple Cristóbal Montoro i Mariano Rajoy, que van prorrogar quatre pressupostos en cinc anys.
