Tres incògnites en una setmana decisiva

En primer lloc, abans de final de mes, d’acord amb el calendari imposat per ERC, s’ha de fer públic si aquest partit i el PSC han arribat a un acord que faci possible la investidura de Salvador Illa, i quin és el seu contingut. Aquest gira entorn de quatre eixos, el conflicte polític, amb l’acord de claredat en l’horitzó, la defensa del català, les polítiques progressistes i el finançament singular que està cridat a ser la qüestió determinant i la que tindrà més impacte en la política espanyola. No en va el PP i VOX, com era d’esperar, ja s’hi han posicionat en contra, mentre amenaça de convertir-se en una font de disputa entre les files socialistes tenint en compte que alguns barons territorials ja han expressat el seu descontentament cap a un tracte particular a Catalunya i el seu temor dels efectes que això pot tenir en el repartiment a escala global.

D’altra banda, ERC ha de celebrar aquesta setmana la consulta a les seves bases, tal com es va comprometre, perquè ratifiquin l’acord, i hi ha molts dubtes sobre els resultats. La convulsa situació interna dels republicans, marcada pel retrocés electoral, per la dimissió d’Oriol Junqueras i la seva voluntat de tornar a optar al lloc de President, per l’anunci de Rovira de no postular-se a la reelecció com a secretària general –avalada pel manifest Reactivem l’Esquerra Nacional i avalada per nombrosos dirigents i quadros i que reivindica una renovació d’ERC– i per la crisi oberta com a conseqüència de la polèmica de la campanya de falsa bandera que s’ha saldat amb la sortida del partit d’Ernest Maragall.

Així el posicionament d’alguns membres en contra de l’acord, com els integrants del Col·lectiu Primer d’Octubre, i a l’espera de quina sigui la posició final de Junqueras, donen lloc a un còctel d’imprevisibles conseqüències. Una altra cosa és que, segons els estatuts d’ERC les consultes siguin això, només consultives i que els efectes vinculants només es dedueixin dels referèndums, una situació que podria donar un cert marge als dirigents malgrat la incongruència.

Condicionar la investidura

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

I finalment hi ha el retorn de Carles Puigdemont, després que aquest dissabte en el marc de la celebració del quart aniversari de Junts per Catalunya hagi tornat a reiterar el compromís adquirit en la campanya electoral de tornar a territori català per a la investidura. No hi ha cap certesa que això passi, ja que no seria la primera vegada que l’expresident incompleix la seva paraula, de fet es va comprometre a anar a treballar després de la declaració d’independència el 2017 i en comptes d’això va fugir, i tampoc es coneix la data de la seva tornada. L’única certesa és que quan torni serà detingut, ja que no se li ha pogut aplicar la llei d’amnistia i el jutge Pablo Llarena continua reclamant-li, i que la seva detenció sens dubte serà utilitzada per part de Junts per mirar de mobilitzar l’independentisme per pressionar ERC i condicionar la investidura.

Tot això augura un inici d’agost sense vacances per a la classe política i periodística, però sí amb l’expectativa que en molt pocs dies tots aquests dubtes s’hauran aclarit.