Entre la multitud surt de tant en tant un professional enigmàtic: l’assessor. De vegades fa goig mirar-lo, com fa goig mirar una formiga carregant el cadàver d’una mosca, o el Crist do Corcovado, o el malabarista del pas de vianants. Em fascinen els assessors quan són molt influents, pel que tenen d’astuts, de subrepticis, de murmuradors, de "mà dreta". No són un invent modern. Sempre n’hi ha hagut. El pas del temps n’ha refinat el nom, les comeses, la transcendència, fins a convertir-los en especialistes en solucions i problemes, en un món cada vegada més complex, confús, desesperat. Fan una cosa que tu no saps fer, o no pots, o no tens temps, ni ganes, o no has de fer, simplement, perquè tens les mans ocupades o netes. Són faedors en nom teu.
De vegades dubto què els agrada més, si les solucions, gairebé màgiques, o els problemes, hipnòtics com el foc. Si no tenen problemes, surten al carrer a caçar-los per poder resoldre’ls i reivindicar-se com a genis. "Busca’t un bon problema; sigues algú" podria ser el seu lema secret. La seva vida professional no té gaire sentit sense dificultats per desarmar. No sé si també ells ho pensen, o ho penso jo, que, per ser francs, vaig exercir d’assessor en el passat. Sense dificultats, ¿qui compraria la seva audàcia, el seu ímpetu, la seva eficiència? El seu negoci se n’aniria a la ruïna si les coses no es torcessin en el moment més inesperat.
Notícies relacionadesL’assessor té ànima de guia. Segurament és el que sempre deia "condueixo jo" quan anava a algun lloc amb cotxe amb els col·legues, massa borratxos. L’assessor és un expert a pensar i actuar pels altres. "Si jo fos tu..." podria ser el seu començament de frase preferida. També és un expert a no alimentar dubtes, o, en tot cas, a alimentar-ne menys que els seus superiors. És un expert a ser expert. Creu tenir una lleugera idea de com es comportarà la dificultat venidora, i per on ha d’anar la seva solució. Al cap i a la fi, la pregunta que més angoixa qui li paga és "¿què em passarà?". Per descomptat, l’assessor no és infal·lible. Hi ha coses que ignora, coses que no surten com esperava. Però quan falla, mai s’ensorra, al contrari, perquè llavors el que té és un problema el doble de gran i bonic, i una solució encara més genial que les anteriors.
En casos excepcionals, l’assessor muta en guru. Exerceix un grau superior d’assessoria. El guru es veu com un geni. Es tanca amb tu a soles i t’avança detalls de com es presentarà el futur, i com has d’actuar perquè et somrigui. Aquesta discreció amb què comparteix una cosa que només ell sembla dominar, engrandeix la llegenda de si existeix o no existeix. El guru no es deixa assenyalar. És guru en la foscor, en la llegenda. No fuig mai d’estudi: apareix de tant en tant amb un informe secretíssim que explica per on sortir del laberint en el qual estàs ficat amb èxit, més fort, més alt, més guapo, que no evita que, al final del laberint, el guru es clavi una bona hòstia. I tu amb ell.
