Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La gestió del turisme a Barcelona, un debat més enllà del turisme
Governar és actuar en tots els fronts per continuar essent una ciutat d'èxit, turística, dinàmica, però que sap preservar la seva personalitat, el seu comerç, i on els veïns i veïnes hi puguin viure
esala34847582 barcelona 28 07 2016 turismo turistas en la rambla colon fot161201172924 /
Aquesta setmana s'ha presentat el baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona, una eina que serveix per a copsar l'opinió de la ciutadania sobre la ciutat. La novetat és la irrupció del turisme com la tercera preocupació dels barcelonins, doblant-se respecte l’anterior baròmetre i superant, fins i tot, la neteja. No és sorprenent si tenim en compte les mobilitzacions que hi han hagut a la ciutat i que també s’han organitzat a Canàries o Palma.
Les xifres a Barcelona són rècord. El 2023 es van superar els 15,6 milions de turistes segons l’Observatori de Turisme de Barcelona. Unes xifres que tenen un impacte en la nostra quotidianitat. Ens equivoquem si davant d'aquest fenomen decidim o bé tancar els ulls i continuar com fins ara, o bé dir que no volem turisme, quan aquest representa el 14% del PIB de Barcelona.
Davant l'impacte del que no deixa de ser una conseqüència de l’èxit de la ciutat, crec que hauríem de prendre dues mesures imprescindibles.
La primera, intentar entendre la complexitat d'aquest fenomen que va molt més enllà dels turistes que ens visiten. El veritable problema que té la ciutat és de fluxos i d'impacte. Barcelona està molt tensionada pel turisme però també perquè és una ciutat de serveis de primer nivell on cada dia hi venen moltes persones a treballar, a formar-se, a curar-se, a fer negocis o, evidentment, a fer turisme. Així doncs, el col·lapse no deixa de ser un recordatori del que suposa ser una ciutat global. Això sense comptar amb els milers d'expats que han escollit la ciutat per viure (ja representen el 10% dels veïns).
Encarar tot aquest impacte va més enllà del turisme i implica tenir en compte aspectes troncals d'una ciutat. Des de l'habitatge fins al comerç. Per tant, si només analitzem el fenomen del turisme continuarem prenent mesures que no deixen de ser pedaços. Si en canvi, entenem que el turisme és només una part del que impacta en la demanda del preu de l'habitatge, de ben segur que podrem traçar una estratègia per mitigar aquest impacte.
Això passa per un ventall de mesures que abordi els apartaments turístics il·legals però que alhora sigui capaç de fer emergir més habitatge de lloguer i construir més habitatge públic. I el mateix amb el comerç: el turisme no hauria de transformar-lo, sinó que el comerç tradicional se n’hauria de beneficiar com un públic necessari per acabar de quadrar la caixa.
I això ens porta a la segona mesura. El turisme s'ha de governar. Des de fa massa anys la gestió turística s'ha concertat al sector privat, en promoció turística i algunes mesures concretes quan ha emergit alguna problemàtica. Això ha passat per ideologia d'uns i per desinterès d'uns altres, però fa molt que Barcelona no governa una dels principals sectors econòmics de la ciutat.
És imprescindible que governem el turisme i això vol dir tenir una estratègia per definir quant turisme i quin turisme volem, quin no volem i quin és l'impacte que la ciutat pot assumir. I òbviament, decidir a què volem dedicar els recursos que aquesta activitat genera a la ciutat.
Fa poc que hem aconseguit que els recursos generats per la taxa turística s’inverteixin als barris amb més impacte turístic. Això és governar el turisme. Entendre que el que fa atractiva Barcelona és la seva manera de ser i vetllar perquè aquesta personalitat no es perdi per l'èxit de la ciutat. En definitiva, governar és actuar en tots els fronts per continuar essent una ciutat d'èxit, turística, dinàmica, però que sap preservar la seva personalitat, el seu comerç, i on els veïns i veïnes hi puguin viure. No té cap sentit que l'atractiu de Barcelona comporti que la Barcelona que volem desaparegui.
Només podrem deixar enrere aquesta preocupació ciutadana quan entenguem que el turisme només és una de les cares dels impactes que genera l'atractiu de la ciutat i quan entenguem que només podrem mitigar aquest impacte sobre la vida dels barcelonins si aquest èxit és governat per l'administració pública amb la complicitat dels diferents sectors. Ens hi posem?
