Plomes, aigua i humor

Va ser divertit comprovar, sobre la marxa, com la inicial expectativa que sempre genera un esdeveniment de tanta transcendència com la inauguració d’uns Jocs Olímpics, derivava (primer, a poc a poc, poc després amb una velocitat sideral, una cursa endimoniada) en un atac frontal contra la factura (¡fractura!) de l’espectacle. Hi havia de tot: des de crítiques sarcàstiques a les barquetes que contenien delegacions estatals minúscules o comentaris sobre el fet que es van oblidar d’apagar la llum de les taules dels bateaux mouches que també són restaurants flotants, fins a la hilaritat o la vergonya aliena que es derivaven de l’aparició de personatges estrafolaris, de coreografies de final de curs, de la reconstrucció matussera del Mon truc en plomes de Zizi Jeanmaire o, posem per cas, de l’homenatge a la presa de la Bastilla amb rock dur, caps tallats i simbologia del terror. Després, com sempre passa, la balança es va decantar i n’hi va haver que van lloar l’enginy i l’atreviment i, després, la balança va tornar a decantar-se i van sorgir els comentaris sobre la deriva maçònica (sic) de l’acte, i els crits d’irats cristians van clamar contra una reconstrucció del Sant Sopar que van considerar irreverent. Entre parèntesis, Buñuel deuria haver pensat que la seva sí que ho era, i no aquesta pantomima olímpica.

Per a mi, l’error més imponent de la cerimònia no es concentrava en els detalls (certament, l’aire que de vegades tenen els francesos, xavacà i grandiloqüent, va ser divendres un èxtasi de proporcions devastadores), sinó en la mateixa concepció inicial. Els espectacles (i les obres d’art) han de tenir un marc. Un espai acotat, un escenari definit. Si no, són muntatges de carrer, que tenen més o menys gràcia, però que tendeixen a la dispersió. Hi va haver massa reclams i van ser massa dispersos i els encerts (que n’hi va haver) van ser devorats per la tempesta atmosfèrica i la simbòlica. I, sobretot, va faltar sentit de l’humor. O no, però va ser afrancesat, que és el pitjor sentit de l’humor mundial.