Tenircapricis
Tots seríem persones meravelloses si fóssim diferents, en lloc de com som. Però això difícilment passarà, de manera que som així, sense solució. És cert que podem canviar algunes coses, o moltes, però no totes les necessàries per convertir-nos en meravelles. Entre aquestes es troben sempre els millors defectes, per anomenar-los així, aquests als quals ens aferrem perquè pensem que no val la pena renúnciar-hi, ja que en el fons no es tracta de defectes, sinó de trets (?). I aquí entra potser un dels més intrigants i bonics: el caprici. Tenir capricis no massa exagerats és una d’aquestes circumstàncies que ens atorguen identitat i encant, i que ens fan ser agradablement incorregibles, i també encantadors precisament per això.
Un caprici admet moltíssims graus, que van de l’atropellament a la fantasia. Hi ha un moment a la vida, cap a la infància, en què els teus pares s’esforcen a mantenir-te a ratlla, per si pretens sempre sortir-te’n amb la teva i imposar els teus gustos als de la resta. Però un caprici, una obstinació de tant en tant, una excentricitat, ¿quin mal fan? Quan vaig llegir per segona vegada Leviatan de Paul Auster, se’m va quedar gravat el personatge de Maria Turner, una jove artista novaiorquesa que s’entregava a projectes que naixien "tant d’un desig de fer art com de la necessitat d’entrega a les seves obsessions, de viure la seva vida exactament com desitjava viure-la". Des dels catorze anys havia guardat tots els regals d’aniversaris encara embolicats, ordenats cronològicament. Algunes setmanes feia una dieta cromàtica, limitada a aliments d’un sol color cada dia, i d’altres fins i tot una d’alfabètica. En una època diferent, es va fascinar amb un misteriós home, Mr. L, de qui no apreciava la manera de vestir, i durant mesos va estar enviant-li roba anònimament, sense arribar mai a conèixer-lo en persona. El seu caprici més ambiciós va ser comprar-se un camió Dodge i recórrer el país passant dues setmanes a cada estat, on treballava del que fos. La Maria vivia com qualsevol somia: com li donava la gana.
