Veneçuela, el gran frau

Les prèvies ja serien motiu sobrer perquè el món considerés il·legítim tot el procés electoral, no endebades la vulneració sistemàtica dels drets opositors ha estat tan minuciosa i implacable. No només per la llarga llista d’opositors que són a la presó, i per la repressió sistemàtica que ha portat Veneçuela a la Cort Penal Internacional. Però fins i tot quan s’intenta blanquejar la repressió i fer veure que funciona la maquinària democràtica, els excessos s’acumulen amb impunitat. El cas més flagrant, la neutralització de la líder més emblemàtica de l’oposició, María Corina Machado, que havia liderat les manifestacions del 2014, quan varen detenir l’altre gran líder opositor, Leopoldo López

Convertida en l’esperança per fer caure el règim, li varen inventar un procés per inhabilitar-la durant 15 anys sense cap judici –malgrat que només es pot inhabilitar amb sentència–, i quan va designar una altra candidata, Corina Yoris, també la varen inhabilitar. Qui va fer el procés d’inhabilitació fou el controlador general Elvis Amoroso, diputat del chavisme i que ara ha presidit el Consell Nacional Electoral.

A partir de les inhabilitacions dels líders més forts, el règim va ordenar una cadena de detencions contra opositors, entre altres 77 coordinadors de campanya, detinguts en ple juliol, amb el procés electoral ja començat. Alhora, sis col·laboradors directes de Machado varen haver de refugiar-se a l’Ambaixada de l’Argentina perquè el règim els acusa de traïció a la pàtria. També s’han produït tota mena de sancions contra els restaurants, hotels i locals que han acollit actes de l’oposició. Per acabar de reblar els abusos, el règim també va esforçar-se a impedir el vot de l’exili, majoritàriament favorable a l’oposició, amb tota mena de delirants entrebancs, fins al punt que, dels 7,7 milions de veneçolans que són fora del país (segons dades de l’ACNUR), només es varen poder inscriure per votar 69.189 persones.

Però com que l’oposició semblava imparable, sembla clar que s’ha perpetrat el cop final, segons la major part dels indicadors: el frau directe sobre els resultats. I per bé que ara hi haurà protestes, manifestacions i tota mena de denúncies, és inimaginable que Maduro surti del poder.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per què? Perquè no pot. Primer perquè ha creat una estructura corrupta que l’ha fet immensament ric. Segon, perquè acumula una quantitat ingent de causes penals –incloent-hi tortures, assassinats i desaparicions forçoses– que ha estat denunciada per l’Alt Comissionat de l’ONU i és investigada per la Cort Penal Internacional. El risc, doncs, d’extradició i presó, o d’exili forçat, és elevadíssim. Però, a més, hi ha els càrrecs per narcotràfic que investiga la DEA nord-americana, amb Maduro i Cabello considerats per la Fiscalia de Nova York com els cap d’una "conspiració narcoterrorista corrupta i violenta entre el Càrtel de los Soles i les FARC colombianes". Des del 2020 el Departament d’Estat nord-americà ofereix una recompensa de 15 milions per la seva captura. I, finalment, no cal oblidar que Maduro ha creat una estructura fèrria de relacions amb Rússia, la Xina i l’Iran, els tres països que li donin protecció internacional i els interessos dels quals són molt forts a Veneçuela.

Especialment rellevant la influència de l’Iran, que ha enviat centenars de membres de la Força Quds i la Guàrdia Revolucionària al continent, i que ha aconseguit dominar tota l’estructura delictiva de la Triple Frontera. En conseqüència, massa interessos internacionals i locals dedicats a impedir que el règim caigui. No han estat les eleccions d’una democràcia. Ha estat el pols entre una estructura mafiosa i una ciutadania opositora, i en aquestes circumstàncies, la màfia sempre guanya.