Veneçuela, en la incertesa
No hi ha res que sigui definitiu en els anuncis fets ahir pel Consell Nacional Electoral (CNE) de Veneçuela, que atorga la victòria a Nicolás Maduro en l’elecció presidencial de diumenge amb el 51,2% dels vots, i pels líders de l’oposició, que consideren electe Edmundo González amb el 70% de les paperetes. Era de preveure que aquest fos el desenllaç en primera instància del recompte electoral, que prevalgués la incertesa que porta líders progressistes llatinoamericans, com ara els presidents de Colòmbia i Xile, a la Unió Europea i als Estats Units, per boca del secretari d’Estat, Antony Blinken, a manifestar dubtes sobre la netedat de l’escrutini i la proclamació del resultat. La reclamació general de transparència, a la qual s’ha afegit Espanya, és una exigència assenyada, que no pressuposa l’existència de frau, sinó que abunda en la necessitat que no es discerneixi l’ombra de la sospita sobre el resultat proclamat.
Respon a dubtes raonables exigir un recompte exhaustiu que permeti acarar els resultats registrats en les actes i els gestionats pel CNE, una operació que han de fer mans independents en presència de les persones designades pels candidats per fiscalitzar la tasca dels funcionaris encarregats de portar-la a terme. No hi ha cap altra manera de fer que s’esvaeixin les "serioses preocupacions" manifestades per Blinken en sintonia amb un ventall ideològicament molt ampli d’actors de la comunitat internacional. Sense la certificació, doncs, que el que ha anunciat el CNE respon a la realitat és molt difícil que Veneçuela arribi a l’estabilitat necessària per sortir del marasme econòmic i atenuar la fractura política; sense aquesta legitimació, Maduro serà un president permanentment assenyalat.
La rapidesa amb què els governs de Rússia, la Xina, l’Iran, Bolívia, Cuba i Nicaragua han donat per bo el resultat oficial no fa més que remarcar la necessitat que la validació del recompte sigui tècnicament irreprotxable. Sense que es puguin prendre com a referència irrefutable els pronòstics de totes les enquestes fetes aquestes últimes setmanes, el cert és que la distància entre els vaticinis i les dades aportades pel CNE és massa cridanera per no considerar democràticament saludable extremar les garanties. Perquè el cert és que els governants que s’han afanyat a reconèixer la reelecció de Nicolás Maduro no són precisament paladins de la democràcia especialment preocupats perquè es respecti fins a les últimes conseqüències el veredicte de les urnes.
És possible que finalment l’abstenció hagi sigut més gran del previst, que el chavisme mobilitzi més efectius que Edmundo González, tutelat per María Corina Machado, que els problemes administratius del vot exterior –sovint injustificables– hagin sigut molt perjudicials per a l’oposició, que tot això hagi facilitat la victòria de Maduro, però sense un recompte públic papereta per papereta hi haurà alguna cosa que enterbolirà des del primer dia el tercer mandat de Maduro. Els fets que van precedir les eleccions, inclosa la inhabilitació de Machado, que li va impedir ser candidata, justifiquen l’exigència de màxima transparència per evitar, com va passar en cites anteriors, que la representativitat dels que han estat elegits es pugui posar en dubte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
