IlloJuan i Masi, exparella d''streamers': un menys una, igual a dos

I això ve per la ruptura més important registrada a Espanya des d’Iñaki i Cristina, l’adeu d’IlloJuan a Masi, i viceversa. Fins i tot els que només tenen ulls per als Jocs Olímpics han patit l’impacte de la separació anunciada amb solemne naturalitat i a duo pels poderosos influencers.

És injust afegir dramatisme gratuït a la vida ja per si sola exigent de l’espanyol mitjà. Quan algun membre de la parella es deslliga del jou compartit, un menys una és igual a dos. És a dir, els seguidors d’aquests pensadors digitals veuran doblat el nombre de proposicions que alleujaran la seva rutinària existència.

Tot i que des d’aquest fòrum irreverent només pot predicar-se optimisme, cap medalla d’or a París consolarà la ingent massa d’adeptes d’IlloJuan i Masi, que, a més, es troba "superdissociada", com Simone Biles quan efectuava un múltiple salt mortal i va descobrir en ple vol que havia oblidat l’objectiu dels seus esforços.

IlloJuan i Masi han pres la decisió que atribola un país sencer. "Perquè ens estimem". Recorrent de nou a l’estadística, la continuïtat de l’amor després de la separació de dues persones implica l’existència d’irresistibles sentiments exògens. Una intromissió d’éssers estranys que agreujaria el dolor dels seguidors del duo, que encara avui no poden imaginar un sentiment més fort que el que ell sent per ella i que és correspost per ella cap a ell.

La separació d’IlloJuan i Masi aporta una altra confirmació sociològica. El nexe es trenca després de set anys de convivència en pantalla. D’aquesta manera, els streamers d’èxit confirmen que aquesta xifra pitagòrica és tan fatídica per a una parella com ho van ser els 27 anys per a Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain.

Espanyols adolorits

Tot i que Juan Alberto García sona menys influencing que Illo, potser la dissociació obligui a rescatar la identificació primigènia, i també costarà acostumar-se a María Isabel Rodríguez. Per temperar la crisi de milions d’espanyols adolorits, els dos coratjosos rupturistes es reconeixen en la frase que ha utilitzat l’home: "El pare i la mare s’han separat". Quant haurien d’aprendre els polítics perifràstics d’aquests enunciats elementals, que travessen com una sagita el cor dels contribuents sensibles. Costa imaginar un país sense IlloJuan & Masi, la principal comesa d’aquesta hagiografia conjunta persegueix demostrar que les seves aportacions es multiplicaran individualment. No s’ha arrencat l’arbre d’un amor irrepetible tot i que imitat per les multituds, sinó que s’ha empeltat una branca per multiplicar-ne els fruits. Fins i tot J.D. Vance podria apreciar les virtuts d’aquesta escissió pacífica, tecnològica.

En el verb contagiós utilitzat per ex IlloJuan i ex Masi, a ningú podria sorprendre-li que continuessin compartint les vacances, fins i tot un compte corrent i una mascota. Es troben en la fase del flirteig, quan el vincle amb la parella de set anys és més consistent que qualsevol nexe que pugui establir-se amb un estrany. Aquí quadra el tempteig:

-¿T’estàs veient amb algú?

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

En efecte, és la frase que ens ha commogut de Deadpoool y Lobezno per citar una de les relacions amoroses més vibrants dels últims temps. Consti, doncs, que IlloJuan i Masi s’han separat, perquè ningú ho diria. L’audiència òrfena es pregunta, solidària, què passarà amb la vivenda que la parella va llogar a Madrid. Tot conflicte es trasllada a Espanya al sector immobiliari. Primos de nuevo s’anomena el vídeo de 12 minuts en què IlloJuan i Masi descriuen la seva separació, vigent d’algun temps ençà. Si es realitza el dur exercici de treure el so a la gravació d’aquesta parella de parladors, fa l’efecte que estan anunciant que comencen una relació. O una boda, agafats de la mà, com si recitessin la llista de convidats.

Totes les parelles són felices de la mateixa manera, però només IlloJuan i Masi han aconseguit ser infeliços al seu estil. Sense despentinar-se, sense perdre els papers, sense llàgrimes innecessàries. Demostren, per si fes falta, que els creadors de contingut són els éssers més valents de la contemporaneïtat. I que duri.