Una querella difícilment admissible

En realitat, la querella descriu la interlocutòria que va dictar el jutge Peinado l’1 de juliol, en la qual, a recurs de Begoña, afirmava que investigaria totes les conductes realitzades per la dona de Sánchez des que és president. Aquesta enormitat, reflectida en una interlocutòria judicial, no apareix en la querella, que cita dues providències del jutge, de 19 i 22 de juliol, referides a si Sánchez ha de declarar per escrit o al seu despatx.

Diuen en l’Escola Judicial de Barcelona als jutges en formació que les querelles han de ser breus, per no considerar-les querelles catalanes, que només persegueixen coaccionar per obtenir diners. L’advocada de l’Estat no coneix aquestes recomanacions perquè dels 35 folis de la querella 23 són una nauseabunda digressió sobre els articles de la LECrim que regulen les declaracions de la presidència del Govern, sense rellevància per al judici de tipicitat dels fets narrats en la querella que haurà de fer el TSJM.

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

El Suprem, analitzant la prevaricació judicial, afirma que, per considerar una resolució com a prevaricant, tot i que sigui errònia, no s’ha de poder justificar per cap interpretació raonable de la llei. És prevaricant aquella resolució que desafia el bloc de legalitat. El que la querella del president Sánchez planteja com a objecte és matèria discutible, però oblida el que és indiscutible, que és que un jutge d’instrucció no pot obrir una investigació general contra Begoña Gómez per tots els actes que hagi pogut realitzar des que el seu marit és president del Govern, de la qual cosa fa sis anys. No hi ha cap interpretació admissible en dret que justifiqui la investigació del jutge Peinado; això sí que és rellevant, per considerar si es pot o no haver comès un delicte de prevaricació judicial per part del jutge Peinado.

Crec que he dit reiteradament que l’actuació d’aquest jutge en aquest cas ataca frontalment els principis de l’Estat de dret i fins i tot el delicat equilibri constitucional basat en la divisió de poders. Ara, vista aquesta desafortunada querella, em veig en el cas d’assenyalar que el probable és que el TSJM, que ha de decidir sobre la seva admissió, pugui rebutjar-la pels greus errors que conté en redacció i fonament. No obstant, al descriure’s en la querella aquesta interlocutòria prevaricant d’1 de juliol i que Peinado afirma que investigarà sis anys de la vida de Begoña Gómez, bé podria ser que el TSJM, considerant que aquest fet s’ha denunciat, decidís obrir la investigació judicial, que sens dubte mereix tot aquest "teatre" orquestrat pel jutge Peinado, a la carta de Vox i Manos Limpias. Confiem-hi.