Una bona crítica

Que difícil que es fa la vida sense disparar una petita crítica de tant en tant; difícil i potser avorrida. No sé què li passaria al nostre cap si volguéssim obviar, fer com que no existeixen, totes aquelles coses que ens envolten i que en un grau o altre ens fan la guitza. Molt sovint criticar et sumeix en un estat plàcid. Plàcid i mesquí, no ho negaré. Gairebé sempre la crítica és superior a tu. No tens res a fer contra la seva solidesa. Et doblega el braç. Tant de bo tinguessis prou autocontrol per aturar-la, i limitar-te a pensar-la i no enunciar-la en veualta. Però l’encant de la crítica precisament consisteix a compartir-la amb un altre. ¿Viure sense dir que algú és pesat, o cursi, o ridícul, o pedant, o sorollós, o afectat, o vulgar, o lent, o anodí, o oportunista, o egocèntric, o miserable, o beneit del cabàs? Molt difícil, sí. Allò que no ens agrada ens mobilitza, i sortim ràpidament al seu pas per rebaixar el seu estatus i posar-lo on ens sembla: més avall.

Ningú és lliure del judici sever dels altres. Sempre serem una forma d’alleujament per a un altre, algú que de vegades ni tan sols coneixem. Fas una cosa que no encaixa amb la seva manera de veure el món, i ell et fa un vestit a tu. Ni l’apreci és un fre per a la crítica. Hi havia un veí al meu poble que anava posant malnoms als seus fills a mesura que s’adonava del que que més el disgustava de cada un. Portava la crítica a la sang. Però qui no. L’autor de Trainspotting, Irving Welsh, va explicar fa uns anys a Miqui Otero que, durant el Mundial de futbol d’Espanya, el 1982, va anar a un bar d’Edimburg a veure el partit en què Escòcia es jugava el passi a la fase següent contra l’URSS. "Un dels nostres, Graeme Souness, no s’atrevia a passar la pilota, i un tipus al costat meu va començar a cridar-li: ‘¿Què fas, tros d’ase? ¡Que n’arribes a ser, de bastard, inútil de merda!’" Li vaig preguntar a l’amo del bar: ‘¿I aquest sonat qui és?’ I, tio, ¿saps què em va dir? ‘És Mr. Souness’. ¡El seu pare!" Alguns dies és difícil comptar fins i tot amb el suport incondicional dels que t’estimen.