Editorial
Una mica de calma entre Rússia i Occident
Esperem que l’excarceració de tres periodistes serveixi per celebrar que la llibertat preval
Amb la significativa mediació de Turquia, Rússia i Occident han acordat un intercanvi de 26presoners, entre espies reconeguts o persones acusades de ser-ho, i dissidents. Entre els acusats de portar a terme tasques d’espionatge hi ha tres periodistes. Un de doble nacionalitat espanyola i russa, Pablo González, detingut a Polònia fa dos anys, així com el corresponsal de The Wall Street Journal Evan Gerxkovitx i la professional de Radio Free Europe Alsu Kurmaixeva, de doble nacionalitat també, russa i nord-americana, detinguts tots dos pel FSB rus fa diversos mesos. El nombre de presos intercanviats i la personalitat d’alguns d’ells indica que som davant un dels canvis més importants des de finals de la guerra freda. Això dona una mica de calma en les relacions entre Occident i Rússia quan la tensió entre tots dos s’ha agreujat després de la decisió de Vladímir Putin d’envair Ucraïna fa dos anys.
La valoració de les raons que han permès aquest acord i de la llista dels beneficiats només es podrà fer quan es coneguin els detalls de l’operació, ja que es tracta, sens dubte, d’una decisió que ha requerit temps i en què s’han involucrat les diplomàcies dels països concernits: els Estats Units i Rússia, per descomptat, però també Espanya, Alemanya, Polònia, Eslovènia, Noruega i Bielorússia.
A més, és clar, de la mediació de l’Agència Nacional d’Intel·ligència de Turquia, un país que sol treure partit de la seva posició geopolítica, com el més oriental dels països de l’OTAN, i de les seves relacions amb el Kremlin. Entre les mostres de satisfacció destaquen les de les principals organitzacions internacionals de periodistes que han celebrat la posada en llibertat de tres professionals que mai han reconegut els càrrecs pels quals se’ls va imputar.
Tot i que aquest tipus d’acords diplomàtics solen anar emparats per compromisos de no insistir en les culpes dels protagonistes, esperem que la posada en llibertat dels tres periodistes serveixi per confirmar la seva professionalitat i celebrar que la llibertat hagi prevalgut.
Això és de singular importància en el cas de González per haver-se mantingut detingut, durant dos anys, en una cel·la d’un país de la Unió Europea (UE), sense que s’hagi celebrat cap judici. Al ser alliberat, González va partir d’Ankara cap a la seva ciutat natal a Rússia, on té els seus pares, fills de nens de la guerra que van fugir allà després de la victòria franquista.
La detenció de González a Polònia ha sigut especialment polèmica per les condicions carceràries en les quals ha hagut de viure des d’aleshores i la falta de precisió de les acusacions que pesen sobre ell. En la nota emesa per la seva defensa, González reitera la seva innocència i les seves crítiques al Govern espanyol, al qual acusa de no haver-lo defensat amb prou determinació.
La seva tornada a Espanya hauria de permetre arribar fins al fons del que ha passat. Pel que fa als alliberats procedents de presons russes, es pot esperar que no passi el que va passar el 2010, quan en el marc d’un altre canvi important va ser alliberat Sergei Skripal, un ex alt oficial de la intel·ligència militar acusat d’espiar per al M16 britànic, que va aparèixer enverinat vuit anys després, junt amb la seva filla, al Regne Unit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
