Abusos
Pares agressors de vacances amb les seves filles
Save the Children apunta que en vuit de cada deu casos l’agressor és una persona de l’entorn familiar, i el 96% no té antecedents de violència sexual
Una nena de 5 anys va revelar els abusos que el seu pare li feia. Condemnat a 13anys de presó, a Màlaga, ha reconegut les agressions a la seva filla. El cas ve de més enrere, quan el 2019 la mare li va descobrir vídeos pedòfils al mòbil. Aleshores va decidir separar-se d’ell i van pactar que ella tindria la guarda i custòdia, i ell, visites els caps de setmana. Aquells dies aprofitava per agredir la seva pròpia filla. L’excusa, el moment de banyar-la. El juliol del 2022, mentre veien la tele, el pare va anar directe cap a la seva filla. Tot i que ella el va apartar, ell la va forçar i va continuar fins a aconseguir el seu propòsit. Ella va necessitar cinc dies de curació per les lesions als genitals. La mare va denunciar el pare i es va descobrir que allò era més. Tenia gairebé 3.000 vídeos i fotos pornogràfics de nenes i nadons, amb agressions i tractes degradants i humiliants. Vídeos i fotos que, a més, compartia en fòrums. Aquest horror va avivar un debat de com aquesta mare no va denunciar quan va descobrir els primers vídeos pedòfils. A la primera qualsevol persona que vegi aquest tipus de contingut, sigui de qui sigui, ha de denunciar. El silenci i els llaços familiars són la impunitat. Save the Children apuntava que en vuit de cada deu casos l’agressor és una persona de l’entorn familiar, i el 96% no té antecedents de violència sexual.
Alhora, aquest tema em porta el record d’altres mares que havent denunciat situacions similars han sigut assenyalades i qüestionades. Fins i tot el 2022 l’ONU es va manifestar a partir d’una denúncia. Deien que no era un cas aïllat i ni tan sols d’Espanya. Que de manera constant els arribaven mares que havien denunciat abusos sexuals dels seus pares a les seves filles i que al final eren elles les que perdien la custòdia, acusades de fals SAP (síndrome d’alienació parental), o fins i tot algunes eren enviades a la presó. I que la justícia era injusta.
Notícies relacionadesPer això pensava fins a quin punt aquests casos fan que altres mares visquin cada estiu o cap de setmana amb angoixa o que fins i tot no denunciïn per por de perdre les filles. Sí, assenyalem les mares que no han denunciat l’horror, però alhora pensem ¿què ens dirien ara les que sí que van denunciar i han sigut culpades pel sistema? Això evidencia la falta d’investigació real i amb perspectiva de la infància i les agressions en la justícia espanyola. I com les mares paguen el càstig sent innocents. Però per titllar-les d’exagerades sempre hi ha temps.
D’aquí parteix la impunitat. Amb el temps, els danys són irrecuperables. Igual que el trauma sobre aquesta infància. En canvi, ells continuen les seves vides sense penalització. Mirin Steven Van de Velde, un jugador de voleibol de platja holandès condemnat el 2016 per violar una nena de 12 anys a Anglaterra. Ara participa en els Jocs Olímpics. És una forma de victòria. La mateixa que experimenten alguns agressors quan surten amb un somriure dels jutjats portant, de la mà, la seva pròxima víctima. Tot perquè la justícia ho permet.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
