Douglas, ambaixador de la turismofòbia

Haguéssim començat per aquí. També ell, que viu a S’Estaca, una finca de cent hectàrees amb un conglomerat d’edificis meravellosament abocats al Mediterrani construïts fa dos segles per l’arxiduc Luis Salvador, ha notat que li falta l’aire. També ell, que pot passejar-se durant hores del seu hort als bancals i a la piscina, i al celler i tornada sense trobar-se una ànima, pateix un cert grau d’aversió pels visitants.

Aquest Michael Douglas fart que, segons va assegurar, desitja simplificar la seva vida, acceptar només papers que el motivin de veritat i descansar "amb privacitat" gairebé em fa oblidar l’horrorosa foto. La de novembre del 2003 a la Fira de Turisme de Londres en la qual apareix molt somrient junt amb l’expresident Jaume Matas i un membre d’una estudiantina que no pintava res, però que li va donar acolorit al moment. Molt Atracció fatal. Acabaven de firmar un acord pel qual el Govern li va pagar 4,4 milions d’euros per promocionar l’illa durant un lustre, contracte que incloïa la venda del centre cultural Costa Nord de Valldemossa a la Comunitat per instal·lar una futura Fundació Illes Balears Sostenibles. L’esmentat equipament de capa caiguda l’havia construït l’actor per donar a conèixer els valors de la serra de Tramuntana després d’un conflicte per les obres il·legals que va realitzar a casa seva. "Un ambaixador d’excepció per a les Balears", va presumir el polític del PP, també ministre de medi ambient de José María Aznar, que després trepitjaria dues vegades la presó per delictes de corrupció. En aquell moment els conservadors buscaven esborrar la mala imatge que havia donat a l’arxipèlag la creació de l’impost turístic per part de l’executiu progressista anterior, de manera que l’aguerrit protagonista de Darrere el cor verd havia de contrarestar l’ecotaxa amb el seu propi carisma.

Notícies relacionades

L’estadística és el teu rostre

L’evolució de l’oci nocturn a Barcelona

Un dia de fúria

Si alguns llots venen de certes pols, la contribució de Douglas a la congestió actual de Mallorca és evident. Ja que ha caigut del cavall del desenvolupisme, podria acceptar el paper d’ambaixador de la turismofòbia i fer-nos el favor de tornar a rodar Un dia de fúria en la col·lapsada circumval·lació de Palma, o als atapeïts accessos als pobles preciosos de Valldemossa i Sóller. I que no s’oblidi de l’escena del tiroteig al camp de golf.