Apunt

Del concert al desconcert

1
Es llegeix en minuts
La secretaria general de ERC, Marta Rovira, flanqueada por Pere Aragonès y Marta Vilalta, tras los resultados de la consulta

La secretaria general de ERC, Marta Rovira, flanqueada por Pere Aragonès y Marta Vilalta, tras los resultados de la consulta / MANU MITRU

Desconcert: «Estat d’ànim de desorientació i perplexitat». Aquesta és una de les accepcions del terme segons assenyala el diccionari. I en aquest estat s’han quedat no només l’oposició sinó alguns socialistes defensors de les essències del PSOE. El concert econòmic i financer a la catalana que han cuinat ERC (que el va explicar en públic) i el PSC (es reserva la carta comunicativa a l’espera de la consulta republicana) així els ha deixat.

No és estrany que sonin veus d’alarma. Que el 20% del producte interior brut (PIB) espanyol recapti i gestioni els impostos que es paguen al seu territori preocupa. Per això en la proposta republicana avalada pel PSC s’han insinuat qüestions com el pagament a l’Estat pels serveis que presta i que no estan transferits, com la Defensa, que es descomptarien de tributs recaptats; així com una quota de solidaritat, però sense que els que més aporten quedin molt per sota dels que més reben una vegada fet el repartiment de la caixa comuna. En resum, una quota, també a la catalana, no exactament igual que la basca, però tampoc tan diferent.

Notícies relacionades

Tot ha de començar amb l’IRPF, el pilar del sistema fiscal, que paguen quatre milions de residents a Catalunya, a partir del 2026 ¿I la resta d’impostos? Seran fruit de negociació política, que ja es veurà on condueix. En tot cas, amb l’IRPF ja es passaria d’uns 13.000 a uns 26.000 milions. I, segons els comptes d’ERC amb tots els traspassos a què aspiren, 30.000 milions més, fins i tot arribar a uns ingressos totals de 60.000 milions, dels quals caldria deduir el pagament de serveis de l’Estat i la quota de solidaritat. Vist això, potser a altres autonomies contribuents netes, com Madrid o les Balears els podria interessar.

Però ja veurem perquè, en un debat no conjuntural, com el de l’amnistia, sinó estructural, el dels diners, encara és més difícil el consens per la geometria variable de visions, opinions i interessos. I un petit detall: una vegada superada la consulta a ERC, després farà falta majoria al Congrés. Poca cosa.