Històries per no dormir

Excavant entre les seves pàgines aprens sobre les moltes coses que devem a les dones i homes que, des dels titubejants orígens, passant per la repressió i censura durant el franquisme, fins a la indústria cinematogràfica contemporània, ens han obsequiat amb imatges capaces d’expressar "les emocions, les sensacions i els fets, així com una forma de reiterar la relativitat del que és real i la seva disfunció en relació amb el que és quotidià".

És per això que, igual com amb la lectura de Frankenstein o el modern Prometeu, després de repassar les pel·lícules de què parla Sala, ja no em sento terroritzat per vampirs, licantrops, alienígenes, zombis o paisatges distòpics, sinó per la crua realitat. La criatura de Mary Shelley és una víctima innocent, una creació sorgida de l’ambició personal de l’únic monstre: Víctor Frankenstein. I és que el debat bioètic –les conseqüències de crear vida per simple caprici– avui connecta amb la polèmica entorn de la carrera tecnològica cap a la desextinció dels gegants del passat.

Una idea recurrent que guanya terreny mediàtic després de la notícia, el juliol passat, sobre la troballa de cromosomes fòssils en un mamut llanut, de 52.000 anys d’edat, excavat a Sibèria. L’èxit científic de la missió –en què participa el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, a Barcelona– ha sigut aprofitat per insistir en el projecte de recuperar els mamuts. L’excusa: regenerar el paisatge prehistòric siberià. ¿És necessari, o només existeix un mer interès mercantilista? ¿Potser han de tornar els mamuts quan moltes altres espècies animals, essencials per a la nostra supervivència (disculpin tan efusiva mostra d’egoisme antropocèntric), es troben en ple camí cap a l’extinció?

No tot s’acaba aquí. Abans et cagaves de por amb la bestiola de la saga cinematogràfica Alien o amb els ullals de Dràcula; ara pancartes i cartells, a l’entrada de l’ambulatori, adverteixen del que s’acosta en relació amb les retallades en la sanitat pública: "Millor no posar-se malalt a l’estiu".

Tret de la vida real

Una autèntica història de terror que s’uneix a les ridícules discussions entre bàndols polítics incapaços de pactar i construir pel bé comú. Així és impossible que el cine pugui fer-se un lloc, i més espantar-nos; ja que el que t’acolloneix de veritat és que, després d’un intent de magnicidi, com el que va passar a Pennsilvània, molts creguin que es tracta d’una conspiració internacional antitrumpista. En canvi, callen que per tot el món es continuï bombardejant i assassinant gent innocent.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El mateix Donald Trump, després de resultar ferit en el míting de Butler, va dir: "És increïble que un acte així es pugui produir al nostre país". ¿Quants franctiradors i pistolers han disparat en escoles, restaurants o carrers d’Amèrica del Nord sense que la reflexió sigui la mateixa? El que hauria de gelar-nos la sang és que un adolescent manegi armes de foc amb normalitat; més quan, legalment, encara no pot comprar una cervesa.

En conclusió, la recerca d’històries per no dormir, en el cine fantàstic, potser ja no recau en els descendents de personatges ficticis com Freddy Krueger, sinó en el paio supremacista amb ulleretes de colors, vestit de camuflatge i rifle automàtic del film Civil War. Aquest sí que és un monstre capaç de fer por, ja que no és una bèstia assassina de malson... és un clon tret de la vida real.