L’estigma de la soltera sense fills

Fa unes quantes setmanes, en les aplicacions WhatsApp i Telegram, grups masclistes van difondre la història d’una dona, "una soltera a la qual només volien els gats", deien. Al final es tractava d’una notícia falsa, una declaració descontextualitzada d’un documental sobre la soledat entre la població suïssa. I a més la senyora en qüestió estava casada. Però ja era un ganxo perquè aquí associacions masclistes venguessin la moto de les solteres com a resultat del feminisme i de les seves lleis, que les aboca "a la soledat absoluta".

I ara, el segon meló, no tenir fills. Va ressorgir el debat amb un article que no era d’una associació masclista. El fons podria ser bo, com una reflexió sobre el temps limitat per ser mares.

El problema era que l’avís arribava per una clínica de reproducció assistida. L’autora indicava frens a la maternitat com la feina, la falta de corresponsabilitat, la vivenda... però el metge va corregir i apuntava que les dones havien prioritzat el "plaer" de viatjar, tenir aficions i consumir. I llavors als 40 fan tard. S’esmenta així l’hedonisme de buscar plaer i l’"individualisme desmesurat" de les dones, que complica trobar parella.

Notícies relacionades

¿Jutges vs. fiscals?

Meravellosa calamitat

Aquí és quan la reflexió remou perquè llavors significa que malgrat que parlem de feminisme i dels frens de la maternitat, d’altres sempre seran etiquetades de dolentes per voler disfrutar de la vida. Sense tenir, d’altra banda, ni idea de què han patit abans dels 40 aquestes dones. O que si els costa mantenir-se elles soles, com podrien mantenir una criatura abans. Tret que importin poc les condicions de vida de la infància. Potser elles, les assenyalades d’egoistes hedonistes, pensen més en aquestes condicions que el de la clínica.

Però, en qualsevol cas, ¿què passa si hi ha dones que volen disfrutar de viatjar o tenir hobbies? ¿Per què no se’ls jutja igual a ells en la seva paternitat retardada? Així torna l’estigma de la soltera sense fills. Entre uns i d’altres ho aconsegueixen, posant falta a les dones que no compleixen a temps i que pensen en elles mateixes.