Operació retorn

Sigui com sigui, tant el PSOE com ERC coincideixen en la mateixa preocupació davant d’un retorn que provocarà una forta sacsejada tant en la política catalana com en l’espanyola. I és tan gran la preocupació que ha estat aquest retorn el que ha marcat els tempus de l’acord d’investidura, tant a l’hora de fer-lo públic –malgrat que feia setmanes que estava tancat– com a l’hora d’escollir el calendari de la sessió plenària. De fet, en la memòria de les relacions entre ERC i Junts pesaran amb duresa les maniobres que han fet els republicans amb els socialistes per posar la investidura en el pitjor moment d’agost –podia haver-se fixat per a finals de mes– i així impedir la reacció ciutadana. L’objectiu: deslluir l’èpica del retorn del president a l’exili. Sumada aquesta decisió a la prèvia d’investir Illa, considerat l’exponent del PSC més espanyolista i més favorable a la repressió, és evident que la trencadissa entre els dos partits és fulminant. "Ara ja sabem què volia dir Rovira quan deia que tornava per acabar la feina: venia per acabar amb nosaltres", conclou una lletania que es repeteix per tot el moviment independentista. En tot cas és un fet que ERC ha cremat les naus i ha optat definitivament per encaixar-se en les esquerres espanyoles i abandonar la temptació independentista, i aquest és un viatge d’anada que no té retorn ni a curt ni a mitjà termini. "No només no hi treballa a favor, sinó que hi treballa en contra", reblen les veus més conspíqües de les xarxes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Més enllà de la transmutació d’ERC –i del terratrèmol que ha provocat dins del moviment independentista–, tot el que passarà els propers dies marcarà amb foc la política catalana i espanyola. És impensable que la investidura d’Illa tingui un recorregut políticament tranquil amb el retorn de Puigdemont, d’entrada perquè és probable que se suspengui el ple si hi ha detenció, i, en tot cas, la tensió i la indignació ciutadanes pujaran molts decibels, amb un Onze de Setembre calent a les portes. La suma "investidura Illa versus detenció Puigdemont" és una multiplicació explosiva que desmentirà la famosa "pacificació" que ha venut el PSOE per justificar els seus pactes. Amb l’afegitó que Puigdemont ha deixat molt clar que torna per continuar el pols amb l’Estat, que torna lliure i que qualsevol detenció serà una flagrant il·legalitat. El pols serà a múltiples bandes, tant polític i ciutadà com judicial.

Però, si el retorn produirà un sacseig a Catalunya, la rèplica a la política espanyola serà igualment forta; no endebades la partida es juga a Barcelona, però les peces les mouen a Madrid. És una obvietat que la "toga nostra" (en expressió feliç popularitzada) dispara contra l’amnistia, però al centre de la diana hi ha Pedro Sánchez. No cal dir que la detenció de Puigdemont és el somni humit del Suprem i de tot el deep state, alimentat en anys de frustració i derrotes internacionals, però ara li tenen encara més ganes a Sánchez. Per això s’han enfrontat a l’amnistia, en una operació que alguns juristes han considerat un cop d’estat judicial, i per això mateix faran efectiva la detenció, convençuts que tot plegat serà una estocada a un Sánchez a qui ja tenen assetjat judicialment. En aquest punt, caldrà mirar amb lupa la batalla cruenta entre Conde Pumpido i Marchena, és a dir, entre el Constitucional i el Suprem. És aquí on es jugarà la llibertat de Puigdemont, tant com s’estrenyerà o s’afluixarà el cercle a Sánchez. Atès que la guerra és total entre la Moncloa i aquests poders fàctics (que sens dubte inclouen la Zarzuela), cal preveure que Puigdemont patirà totes les previsions: el detindran, el portaran a Madrid i l’empresonaran. Al capdavall aquesta és la vocació dels piròmans: llançar benzina on hi ha foc.