Si no torna, no passa res

L’èxit davant la intriga sobre el seu retorn és evident. Són apostes sense saldo a cavall guanyador. Ha tornat a aconseguir el que sempre ha buscat: crear expectació. Objectiu aconseguit.

No és necessari estendre’s sobre els escenaris de la seva tornada: una detenció immediata, o bé postergada, o renunciar a una reaparició al país per evitar la presó, tot i que fos curta.

Les conseqüències de la detenció són evidents. Junts ja ha avisat de les seves intencions: suspendre el ple, i el president del Parlament, Josep Rull, és del seu partit. ¿Hi hauria una ofensa política en el cas que Puigdemont decidís no tornar?

Aquest és el nus de la qüestió. El líder de Junts s’ha anat quedant sense sortides. El que és interessant, en aquest cas, és que una possible renúncia a un retorn, que segur que té sobre la taula, tampoc erosionaria en excés els que segueixen sent els seus fidels seguidors. Ho van comprendre el dia de la fuga. La mateixa fugida, al llarg dels anys, ha sigut entesa com una manera d’internacionalitzar el conflicte. Sempre hi ha hagut una col·lecció d’arguments per explicar-ho. Així, la reflexió final podria emmarcar-se en la idea que, per ser detingut, millor no tornar. Millor esperar que les circumstàncies estiguin més a favor seu. L’independentisme juntaire sembla que no l’hi tindrà en compte.

Escenaris possibles

Notícies relacionades

Pitjor és millor

Un servei públic

Tornant als escenaris: Puigdemont torna, és detingut, no hi ha investidura, però, sent agost, tampoc hi ha una revolta a Urquinaona; o Puigdemont no torna, vota telemàticament (pactat amb el PSC), i espera el seu moment per a un retorn triomfant, amb Illa de president i evitant la presó.

El guió continuarà obert durant les pròximes llargues hores. La bona literatura no està supeditada al desenllaç. I si l’argument no aguanta, es desfà.