A contrallum
Ser d’alguna cosa mola
Carnets del club TR3SC.
Si ser mexicà li garantís a Trump l’èxit electoral, se les compondria per ser-ho o per convèncer els votants que ho és. De fet, enveja el costat negre de Kamala Harris perquè hi ha en la negritud un jaciment de vots. Per això nega a la seva opositora aquest costat. Mentrestant, J. D. Vance ha comès l’error de ficar-se amb la identitat felina, on perdrà uns milers de vots, perquè allà com aquí, des de fa temps, tot va d’identitats. A l’Associació de Defensors de la Capa Espanyola, que potser existeix, hi pot haver gent partidària d’apujar o baixar els impostos als rics: això els ho pots discutir; el que no has de posar en qüestió és la seva passió per la capa espanyola. Passa el mateix entre els seguidors del Barça o del Reial Madrid: n’hi ha de totes les tendències ideològiques, però els uneix més el vincle esportiu que el que els separa el polític. En altres paraules, hi ha en el mercat identitari maneres de ser que en un altre temps eren xavalla.
Ja no. Ara és un mer afluent del qual podries prescindir si ets nacionalista, per exemple. El nacionalisme està per sobre de les idees relacionades amb la justícia social o el repartiment de la riquesa. És preferible passar gana amb pàtria que menjar tres vegades al dia sense. Per això té èxit la retòrica, ja que per convèncer les multituds que dejunin convé disposar d’una boca d’or. A l’antiga Roma, la Retòrica era l’assignatura principal del batxillerat (no s’esverin: això del batxillerat és una broma). Si saps fer servir les paraules, per a què necessites la comptabilitat. El més urgent, avui, és pertànyer a una penya, a un col·lectiu, a una associació, a alguna cosa. Això és el que proporciona Trump, i el populisme en general, als contribuents: disposar d’un carnet. Mai els carnets havien estat tan ben considerats.
Hi ha una associació d’Advocats Cristians, on un no sap què té més pes, si el primer o el segon, contraris a l’eutanàsia, que ningú els obliga a practicar. Però no és que estiguin en contra de la seva, sinó de la teva. I funcionen. Tenen èxit perquè el que és important és ser d’alguna cosa que no sigui res.
