El retorn de Puigdemont
Després de més de sis anys, Carles Puigdemont ha decidit tornar a Catalunya donant per fet que serà detingut. Va fugir dos dies després de declarar la independència en un moment de franca desorientació de l’alt cap independentista. Era l’últim diumenge d’octubre. La seva decisió no va transcendir fins l’endemà.
Dilluns, ja després de l’aplicació del 155 que va aprovar el Senat, Jordi Turull i Raül Romeva van quedar desconcertats quan els van comunicar que el president no acudiria a la cita. L’estaven esperant als voltants de Palau. Havien acordat creuar junts la plaça de Sant Jaume i entrar per la porta principal.
Ells encara no ho sabien. Però Puigdemont havia optat per altres camins. No es tornarien a veure en persona finsmolts anys més tard. Llavors l’independentisme comptava amb majoria absoluta al Parlament i, de fet, la va retenir fins al passat 12 de maig.
El Govern català s’havia trencat dos anys abans com a colofó a mil desacords. Des del 2012 mantenien un acord parlamentari que des de gener del 2016 va ser també de govern. Puigdemont va decidir posar fi a la coalició de govern el 2022 forçant una consulta interna i demanant encaridament la ruptura del Govern que presidia Aragonès.
Ordres d’extradició
El seu retorn ara es produeix en potència de la investidura de Salvador Illa i després de la contundent pèrdua de la majoria independentista. Cal preguntar-se: ¿per què ara? Si durant anys va fer bandera de no deixar-se detenir, de burlar-se de la Policia espanyola, de driblar amb èxit les ordres d’extradició de jutge Llarena, ¿per quin motiu ara ha canviat d’opinió?
En la seva lacònica carta, assenyalant la militància d’ERC, dona poques pistes. La carta és un memorial de greuges, és el testimoni furiós d’un home resignat ara a ser detingut. És com si, ferit i ple d’orgull, Puigdemont fos esclau de les seves paraules. Es va comprometre a tornar, com en altres cites electorals, només que ara ha decidit no fer-se enrere.
Notícies relacionadesEn el Suprem li tenen ganes. Si avui és detingut i empresonat –el que ha aconseguit evitar aquests anys–, amb tota probabilitat se suspendrà el ple d’investidura d’Illa fins a data indeterminada. Però això no canviarà cap majoria. Els catalans van emetre el seu inapel·lable veredicte a les urnes.
Part del seu entorn més pròxim li va pregar que tornés el 2018, quan l’ambient era elèctric. Però sempre va refusar aquella opció. Llavors hauria sigut detingut amb tota probabilitat. Però a ningú se li escapa que hauria muntat la marimorena. Res d’això sembla que hagi de passar ara. Per tant, ¿per què ara i no llavors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.