Salut mental

Angoixant ecoansietat

ShutterStock

Les persones que patim d’ansietat tendim a fer una muntanya del no-res. Entre tots els escenaris possibles, visualitzem sempre el pitjor i el pànic a la mort apareix com a mínim una vegada al dia. Però d’un temps ençà s’ha estès una nova fase de la malaltia que afecta cada vegada més persones. Es tracta de l’ecoansietat. L’angoixa constant provocada per la degradació del medi ambient. És el preu psicològic que paguem pel canvi climàtic. No poder suportar veure una aixeta oberta, una bossa mal reciclada o les imatges d’un incendi a la televisió. El nostre planeta està malalt i sembla que ja no hi ha cura. No sabem quants anys li queden, però el final és imminent. És així, ens l’hem carregat. L’agenda 2030 no aconseguirà res, només crear-nos més ecoansietat a l’adonar-nos que el poder global no se’n fa responsable ni pren les mesures oportunes.

L’ecoansietat és una resposta emocional que abraça amb temor una enorme impotència. Perquè malgrat els nostres esforços individuals, veiem com els governs no poden lidiar amb el problema. La desconfiança en el sistema és enorme. La sento cada vegada que obro una ampolla de plàstic i em queda el tap penjant. M’entra ecoansietat cada vegada que he d’agafar un avió. Cada vegada que menjo salmó. M’entra ecoansietat a cada nou naixement. Avui som més de 7.700 milions de persones i està previst que el 2050 siguem 2.000 milions més. I tots gastant els recursos del planeta a una velocitat vertiginosa. Oceans sense peixos, boscos sense arbres i continents sense persones. El refugiat climàtic ja és una realitat. Huracans, tsunamis, tifons, sequeres, inundacions o calamarsades cada vegada més violentes. Però veient com la ultradreta i el populisme van guanyant terreny, és més fàcil que el món exploti per culpa de Putin, Trump o el guillat de torn a qui li toqui governar. Així que... ¡A disfrutar tot el que es pugui.

Temes:

Agenda 2030

Inicia sessió 0 Comentaris