Editorial
Comportament i dispositiu impropis
Les explicacions dels Mossos no han dissolt la sensació de falta de direcció i professionalitat
Els Mossos d’Esquadra van dedicar dijous passat 602 efectius, tres drons i un helicòpter a una triple missió. Garantir la seguretat pública davant la celebració de manifestacions de diferent signe, assegurar que es desenvolupés amb normalitat la sessió d’investidura al Parlament i donar compliment a l’ordre de detenció emesa per un jutge contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que havia anunciat la seva presència a Barcelona. Els dos primers objectius es van complir, cosa que, d’altra banda, va resultar no ser especialment difícil atesa l’escassa capacitat de convocatòria d’uns i d’altres. En el tercer objectiu, els responsables polítics i policials del cos van fracassar sense pal·liatius en una intervenció a què estaven obligats com a policia judicial, sigui quina sigui l’opinió que es tingui sobre la decisió d’un magistrat de considerar que la llei d’amnistia no és aplicable a Puigdemont.
El conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, i la cúpula policial, amb el seu director general, Pere Ferrer, i el seu comissari en cap, Eduardo Sallent, al capdavant, es van veure obligats a donar explicacions ahir sobre el seu fiasco. Sallent va afirmar que els Mossos no van fer "el ridícul". Però amb les seves explicacions no va aconseguir en absolut dissoldre la sensació de falta de direcció política i de professionalitat, que no s’haurien de projectar sobre el conjunt del cos, però sí sobre els responsables de l’operació.
Sallent va reconèixer que la cúpula policial va errar al no valorar entre les diferents possibilitats (una entrega voluntària o una detenció més o menys accidentada) la que Puigdemont aparegués fugaçment per escapar-se a l’acte. I va argumentar que no esperaven que l’expresident actués "sense fer el que va dir que faria" i "fugir". Una confessió difícil d’entendre vist el que ha passat des de l’1 d’octubre del 2017.
A la valoració inadequada dels riscos i la comprensible voluntat d’evitar un escàndol amb escenes que recordessin les d’aquells dies s’hi sumen, no obstant, altres mostres d’inoperància, com que Puigdemont portés dos dies desapercebut a la ciutat, o que només un agent detectés l’engany, com revela l’atestat policial, i hagués de córrer a peu darrere del cotxe en el qual es va evadir l’expresident durant prop d’un quilòmetre fins que el va perdre de vista. Reconèixer com va fer Sallent que "hi havia una zona tancada i a la qual només es permetia passar persones acreditades" és una confessió d’impotència imperdonable per a un cos policial.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va lamentar el "comportament impropi" d’un expresident de la Generalitat a qui no li va importar estendre una ombra de descrèdit contra la policia del seu país. Impropi però no insòlit en un líder polític que fins i tot va arribar a vulnerar l’Estatut el 2017 i ha continuat posant en qüestió les institucions d’autogovern mantenint la ficció d’una presidència legítima davant els seus successors democràticament elegits.
Al nou Govern, a més de depurar les responsabilitats disciplinàries en les quals, al marge de la seva consideració judicial, van incórrer els agents que van incomplir el seu deure, li correspon posar ordre en la policia autonòmica. I fer-ho sense hipoteques amb cap dels sectors que s’han enfrontat entre si o amb els successius responsables polítics de la policia de Catalunya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
