Turisme
Guarda’mel secret
El castell de Tamarit és un dels racons més bonics de la Costa Daurada
Visitem uns amics que passen l’estiu en un poble perdut del Pirineu. Calma, vistes precioses, bon menjar i nits fresques. Ens demanen, això sí, que els guardem el secret, el privilegi. No volen que el poble se’ls ompli de curiosos que destorbin aquella tranquil·litat. No volen motos ni ciclistes de diumenge al matí. I jo els entenc: no és el primer cop que visc una situació semblant. Hi ha un gorg per banyar-se amb una aigua transparent que és espectacular, et diu algú, una cala on estàs sol en ple mes d’agost, te l’ensenyo però sobretot no ho comentis. Tothom coneix l’alegria de compartir amb els amics allò que és especial, però alhora la por de perdre-ho. Penso en el caçador de bolets que no et revelarà mai els seus llocs secrets, on torna cada any per omplir la cistella, igual que el periodista no comparteix les seves fonts d’informació.
Ara, però, amb l’exposició de les xarxes socials és més difícil guardar un secret, alimentat d’altra banda pel famós FOMO, sigles en anglès de "la por de perdre’s alguna cosa". Així, a més de fer pagar per aparcar o de limitar el nombre diari de visitants, algunes rieres i gorgs potser haurien d’obligar a deixar el mòbil al cotxe, i em pregunto si l’experiència de Barcelona ens pot servir d’alguna cosa. Al Born, el barri on he viscut els últims 13 anys, avui arrasat pel turisme, cada cop hi ha més negocis –sobretot de menjar– que moren d’èxit després d’anunciar-se a Instagram i TikTok, i això provoca un fet inaudit a la ciutat: llargues cues de persones per comprar un gelat o un pastís de formatge, o per fer un còctel en un bar ocult (però que surt a totes les guies).
Sense adonar-nos-en ens convertirem en una societat secreta, de recomanacions privades. Temps enrere, hi havia un restaurant del Born que mostrava la carta als turistes i als veïns ens dictava el menú a mitja veu. I en una pastisseria, si dius en veu baixa que ets amic del barri –com una contrasenya– et fan descompte i la clavada només és per als turistes. ¿Voldríeu saber el nom d’aquests llocs, oi? Em sap greu, però no puc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
