Paraules que inflamen
Taylor Swift en los MTV Music Awards de 2023 /
Diversos adolescents detinguts per la seva presumpta relació amb un pla per provocar una massacre a Viena coincidint amb els concerts multitudinaris que Taylor Swift tenia previstos aquesta setmana han donat fe que l’amenaça terrorista continua molt present fora també dels conflictes bèl·lics. Són també extremistes les onades violentes que han sacsejat el Regne Unit des de l’assassinat de tres nenes en mans d’un altre jove, i les mentides i discursos d’odi han convertit marxes de protesta en greus aldarulls públics. Podríem considerar-los fenòmens aïllats però no ho són, estan en una mateixa ona, només que el radicalisme que els impulsa s’ha tornat híbrid: al Regne Unit el descontentament del Brexit i la crisi econòmica han sigut aliats del caos, en altres llocs, són els atemptats gihadistes, i també hi ha ecos d’aquesta agressivitat en la visceralitat de les discussions pel conflicte de Gaza, o fins i tot de la guerra d’Ucraïna.
El problema és tan globalitzat que també toca als Antípodes: a Austràlia acaben d’elevar l’amenaça terrorista per primera vegada en deu anys i no ho justifiquen en un fet concret, sinó que ho han decidit rere una cadena de fins a vuit atacs en els últims quatre mesos que no estan connectats però que dibuixen un escenari inquietant. Homes joves, sovint aïllats i sense feina, alimentats per missatges d’odi de diferent procedència, que assalten comunitats. El patró, que es multiplica des de l’impacte de la pandèmia i els confinaments del 2020, assenyalen els serveis d’intel·ligència que seria comparable, amb símil meteorològic, als efectes que causa el Niño quan s’activa, no amb episodis aïllats de tempestes.
Les paraules importen, insisteixen des del govern australià, fent una crida a rebaixar la tensió des dels altaveus públics, i en sintonia amb la resposta del primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, davant els disturbis racistes dels seus carrers, i els mateixos intents de la Unió Europea per posar límit a la violència ideològica que ha encès els carrers. El cicle, com la lluita contra el canvi climàtic que accelera el fenomen d’el Niño, requereix mesures tan valentes com urgents, perquè ja hem començat a normalitzar les conductes inflamades que atien la confrontació.
