Newsletter

Ni suflé ni somriures

1
Es llegeix en minuts
Ni suflé ni somriures

JORDI COTRINA / EPC_EXTERNAS

Es debat aquests dies amb intensitat sobre el final de l’anomenat procés. L’expressió la va encunyar el que va ser conseller de la Presidència d’Artur Mas, Francesc Homs, a qui la història no ha passat factura de l’embolic conceptual que va organitzar per intentar fer d’escuder del seu cap sense estar a l’altura. Posat en marxa com a concepte polític, va acabar sent un mode de vida. Processistes i antiprocessistes van copar llistes electorals, associacions, campanyes milionàries, minutes d’advocats i tertúlies retroalimentant-se perquè l’excepcionalitat es convertís en regla i, sobretot, perquè la festa no acabés mai. Els dos grans marcs d’interpretació sobre el que s’amagava darrere del procés han resultat inadequats. No ha sigut un suflé, un sobreescalfament de pujolistes que van decidir traslladar el seu nacionalisme romàntic al dia a dia d’entre setmana. Tampoc ha sigut la revolució dels somriures. Sense caure en l’exageració de considerar-ho una rebel·lió, s’han tensionat les costures de la legalitat i l’Estat no s’ha quedat quiet.

El procés ha sigut una mala resposta a alguns problemes reals, bàsicament generats per la falta de lideratge polític i d’instruments institucionals per fer front al pas de 6 a 8 milions d’habitants, l’equilibri de poders després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre un Estatut ratificat i l’enfonsament de la classe mitjana. Catalunya va quedar desencaixada i alguns van preferir treure rèdit del desconcert abans que responsabilitzar-se de la seva participació en el desastre. Mentrestant, l’opinió publicada a Espanya va identificar qualsevol empatia amb aquests problemes com una rendició intel·lectual amb les solucions extralegals. El crit desesperat de Puigdemont a l’Arc del Triomf, "continuem aquí", és la millor constatació que resulta impossible continuar fingint que l’excepcionalitat és alguna cosa més que la seva pròpia situació. Però que ningú oblidi que no serveix de res sepultar els problemes, perquè, si no se solucionen, tornen.