Massa interrogants
Urgeix explicar com ha sigut possible tal despropòsit
Que la fugida de Carles Puigdemont després d’haver fet un discurs en un escenari en ple passeig de Lluís Companys de Barcelona davant diversos centenars de persones, entre les quals hi havia molts policies i molts periodistes, sigui atribuïble, com han dit el conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, i Eduard Sallent, el major dels Mossos d’Esquadra, a un comportament impropi per part de l’expresident de la Generalitat, només es pot qualificar de presa de pèl. Puigdemont, a conseqüència de l’ordre de detenció dictada pel jutge Pablo Llarena que pesa sobre ell, hauria d’haver sigut detingut pels Mossos en la seva condició de policia judicial i, en comptes d’això, es va escapolir misteriosament. Per això urgeix explicar com ha sigut possible tal despropòsit i quina és la cadena d’errors que ho ha propiciat.
El primer que sorprèn és que un pròfug de la justícia pugui protagonitzar un acte públic la celebració del qual depèn de l’autorització de les autoritats. Perquè la participació de Puigdemont en aquest acte no va ser una sorpresa d’última hora, sinó que el mateix acte va ser expressament dissenyat per a ell, concebut com una rebuda institucional per part del seu partit i els seus seguidors, i la seva presència va ser anunciada anteriorment a les xarxes socials. Però és que no només no se’l va detenir abans de l’acte, sinó que després del mateix es va evadir sense que els Mossos fessin res per impedir-ho.
Injustificable
Es pot entendre, tot i que tampoc sigui justificable, que l’operatiu dissenyat per la policia catalana contemplés no detenir Puigdemont abans de l’acte per evitar enfrontaments amb els seus seguidors i que es preferís procedir a la seva detenció en el moment d’accedir al recinte de la Ciutadella, tal com estava previst que fes Puigdemont.
Però el que no s’entén és que, després de baixar de l’escenari, l’expresident desaparegués, que no hi hagués mossos custodiant-lo, que els diferents accessos o vies de fugida no estiguessin tancats i que, sorprenentment, tampoc hi hagués mitjans de comunicació que deixessin testimoni gràfic de tot l’ocorregut, quan fins ara en totes les performances independentistes alguns mitjans han acostumat a tenir càmeres apostades en tots els angles per no perdre’s el menor detall. I que com a colofó s’activés una operació Gàbia que no va servir més que per col·lapsar Catalunya.
És evident que Puigdemont va tenir la complicitat de molts ciutadans i pel que sembla també d’alguns servidors públics, tant polítics com funcionaris, que van desatendre les seves obligacions. Però l’ocorregut no es deu a la seva perícia. Més aviat es deu a una falta de previsió majúscula que exigeix dirimir responsabilitats i restablir la reputació dels Mossos. Això en el millor dels casos. Perquè el pitjor és que tot hagi sigut fruit d’una acció deliberada orquestrada a fi d’evitar un mal major, l’eventual suspensió indefinida del ple que podria haver impedit la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
