¿Un Govern sobiranista?

Els Comuns posen el crit al cel: ¡el nou Govern és ple de consellers de dretes! D’altres diuen que té un programa que es carrega la unitat d’Espanya i Puigdemont declara que aquest és el Govern més espanyolista de la història de Catalunya.

¿Què és, en realitat, el Govern de Salvador Illa i què en podem esperar? És difícil convèncer ningú que Illa sigui un independentista radical, però també Pedro Sánchez va començar la seva etapa política amb un míting amb una bandera espanyola gegant projectada en un videowall i al cap de quatre anys estava concedint un indult, pactant amb Bildu i rematant-ho amb una amnistia.

El govern sortint d’Aragonès i l’entrant d’Illa tenen en comú que estan formats per gent procedent de moltes parts però els diferencia que en el de Pere Aragonès, vinguessin d’on vinguessin, tots els seus membres havien viatjat cap al sobiranisme i, en canvi, en el de Salvador Illa hi ha gent que es declara obertament separatista com Francesc Xavier Vila, alguns que han abjurat del procesisme però continuen sent nacionalistes, com Miquel Sàmper o Ramon Espadaler, altres que malgrat ser socialistes es van oposar a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, com Núria Parlon, i altres, com Jaume Duch, no són ni sobiranistes ni d’esquerres.

Són molts els que a l’entorn del PSOE, no pas del PSC, s’esforcen a explicar que estem davant l’enèsim engany de Pedro Sánchez als independentistes catalans, i que gairebé res del que s’ha pactat es complirà, però Illa, en canvi, declara solemnement que pensa complir tot el que s’ha acordat.

¿I què s’ha acordat? Ni el sistema de finançament singular, ni la conselleria lingüística, ni la convenció nacional per resoldre el conflicte polític estaven en el programa electoral del PSC, així que si Illa compleix amb ERC la seva paraula viurem la contradicció que tindrem un Govern formalment no nacionalista aplicant el programa d’un partit independentista.

Notícies relacionades

¿I ara què?

Només queda el buit a Gaza

Ni ERC ni Junts estan al Govern i això és, des d’una perspectiva d’estabilitat institucional i seguretat jurídica, un fet objectivament positiu, però l’independentisme ha guanyat la batalla del relat. Illa, a diferència de Tarradellas, va prendre possessió sense la presència de la bandera d’Espanya, va donar tracte institucional a un expresident autoconfés com a corrupte com Pujol i va tenir paraules amables per a un altre expresident pròfug de la justícia, com Carles Puigdemont.

El nacionalisme d’ahir és l’independentisme d’avui i el PSC, al llarg dels anys, ha fet seu en matèria de llengua, ensenyament i encaix de Catalunya a Espanya el discurs nacionalista. La pregunta no és ¿què és el Govern Illa? si no ¿quant cedirà Illa? Perquè ara sabem que el nacionalisme, guanyi o perdi, sempre acaba avançant per acostar-se a la consecució de l’únic objectiu: la separació d’Espanya.