No al mascle, vingui d’on vingui
Santiago Abascal, líder de Vox, ha dit aquesta setmana en una entrevista que "algunes feministes que rebutgen el mascle ibèric el canviaran pel mascle magribí". Entrar en els comentaris de xarxes era un femer de misogínia. Vivim al 2024 i encara estem així.
Abascal i qualsevol que comparteixi la mateixa reflexió potser continuen sense informar-se prou. És el que té rebutjar la memòria. I també buscar el titular fàcil quan no hi ha propostes. Primer, les feministes rebutgen el mascle espanyol com el mascle magribí, com el mascle que vingui d’on sigui. Si alguna cosa necessiten les feministes no són mascles que es fan cops al pit, sinó homes lluny d’una masculinitat rància i antiga. Homes que facin autocrítica i reconeixement de la seva història, i de les seves vides diàries, perquè treure’s anys d’educació patriarcal porta molta feina.
Notícies relacionadesPerò, en segon lloc, en molts comentaris s’apuntava l’associació religiosa amb el concepte del "mascle magribí". No sé quin capítol s’han perdut de la nostra història, però resulta que el feminisme va ser el primer a qüestionar totes les religions, textos o declaracions dels seus patriarques, vinguin d’on vinguin. Religions que s’han utilitzat per jutjar, fer minvar, limitar i invisibilitzar els drets de les dones.
De l’altra, també s’han perdut el capítol en el qual les nostres companyes feministes marroquines, o tan espanyoles com jo, però amb orígens al Marroc, no han callat i han assenyalat la violència contra les dones allà on sigui. Tant les d’allà com les d’aquí, cada una en el seu context. Si algú té capacitat de crítica i revisió sobre el patriarcat, vingui de la dreta, de l’esquerra, d’Espanya, del Marroc, com si ve de Grenlàndia, són les feministes. Lliçons, a hores d’ara, poques. Sobretot perquè el mascle espanyol i el mascle magribí, com de qualsevol nacionalitat, no són tan diferents. Són iguals. Mascles a qui els queda molt a aprendre sobre els drets de les dones per evolucionar.
