Oportunitat per als equidistants
Toma de posesión del nuevo Govern de Salvador Illa /
El 3 d’octubre del 2017, el rei d’Espanya, Felip VI, va plasmar en el seu discurs després de l’1-O la Catalunya de les dues vies: o la independentista o la del Govern (el de llavors, el del PP de Mariano Rajoy) i la resta de "poders de l’Estat", és a dir, la fiscalia, els jutges i les forces de seguretat que, dos dies abans, havien escrit una pàgina negra amb la repressió als votants als col·legis electorals. Va ser un discurs carregat d’adjectius (vulneració sistemàtica; deslleialtat inadmissible; fracturada i enfrontada), amb referència a la societat catalana; conducta irresponsable (la de la Generalitat); inacceptable intent d’apropiació; extrema gravetat; ferm compromís; legítims poders de l’Estat... que va deixar òrfena de relat polític una àmplia capa de la població catalana que ni era independentista ni recolzava la repressió policial i legal d’un problema polític (ni recolzaria els judicis i les penes de presó que vindrien després). A l’hemeroteca es poden trobar les crítiques al discurs de polítics socialistes com Jaume Collboni o Núria Marín, gens sospitosos ni de secessionistes ni d’antisistema.
Han sigut anys de travessia pel desert dels que no eren independentistes ni tampoc combregaven amb l’estratègia, la visió d’Espanya i de la Constitució de PP, Ciutadans i després Vox o amb les argumentacions legals de la fiscalia i les sentències del Tribunal Suprem. Expulsats del Parlament amb les votacions del 6 i el 7 de setembre, sospitosos sempre davant els que reparteixen carnets de bons patriotes (és igual sota quina bandera), acovardits, perseguits i ferits en xarxes socials, filocolpistes per a uns, filorepressors per a d’altres, sempre tebis, sempre culpables del pitjor dels crims, l’equidistància, fins i tot així van buscar pistes d’aterratge, socis de viatge, interlocutors vàlids, ponts per construir.
Els camins han sigut tortuosos, i les línies, tortes. Uns indults a canvi de suport parlamentari. Una amnistia per una investidura. Ara un finançament autonòmic a canvi d’una altra investidura. Hi ha qui vol veure el procés mort. Hi ha qui diu que el procés no morirà mai. Entre altres coses, la investidura de Salvador Illa simbolitza que ha arribat l’oportunitat dels equidistants d’intentar trobar una solució, potser no la millor, potser la menys dolenta, sòbria, prosaica, despullada de grans paraules i d’adjectius.
