Ara, a descansar

El mes d’agost s’associa a descans, a vacances. Són dies que s’aprofiten per fer allò que més agrada: uns es dediquen als seus i a la companyia de la gent estimada; altres, a descobrir nous mons i noves perspectives (ja sigui viatjant o a través de la lectura, entre d’altres) o simplement dedicant-se a no fer res (quina pena que la nostra llengua no tingui l’expressió anglesa del do nothing que obre la idea que es pot fer ‘res’ activament, de mirar endavant, de gaudir d’un moment sense obligacions i poder deixar-se endur per la contemplació).

Com em deia un bon amic fa molts anys, això de descansar no és sinó "cansar-se d’una altra manera", perquè és la millor manera de netejar el cap: activar-te per cansar-te de manera diferent de la que t’ocupa habitualment, durant l’any.

I una manera que ens permet descansar quan l’activitat professional no s’atura durant el mes d’agost, és delegant les tasques o funcions. Cedir —si es pot! — la tasca que a un li competeix durant tot l’any, és la millor manera de descansar, perquè la preocupació i la responsabilitat es traspassa a una altra persona, i un pot sentir l’alliberació i crear, a partir d’aquí, el seu context per gaudir d’unes vacances de descans. La nostra llengua té per a aquesta situació una expressió ben descriptiva: un descansa les seves responsabilitats en un altre. I tots, en algun moment, descansem més i millor quan podem descansar en un altre les nostres responsabilitats, a la feina o a la vida familiar. Descansar en un altre ens ajuda a fer equip i a sentir-nos més complets, més forts... i al cap i a la fi a descansar millor, a gaudir millor del temps lliure.

I aquesta darrera setmana, per fi, sembla que podem començar a descansar, perquè finalment s’ha descansat la gestió del bé comú en un nou Govern. El poble de Catalunya va anar a votar fa dos mesos amb la voluntat i el compromís que la gestió del bé comú descansés en un Govern, que permetés als ciutadans dedicar-se a la seva tasca diària amb la confiança que el bé públic descansava en un equip de govern dedicat a les polítiques públiques que el país requereix.

El retard a formar Govern i elegir president no ens permetia descansar de veritat, més enllà de la teatralització d’unes institucions i uns procediments que no fan cap bé per guanyar respecte per a la pròpia institució ni al mateix ‘common good’. Eren vacances d’estiu, era agost, però no podíem descansar com voldríem; una part de tots nosaltres no podia descansar. Havíem anat a votar feia ben bé dos mesos per descansar la nostra responsabilitat en un nou Govern de la Generalitat, i aquesta no era assumida. Era una responsabilitat que ens quedava incomplerta. Havíem acabat el curs amb una assignatura pendent i es feia difícil començar així les vacances.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si no pots descansar una de les teves responsabilitats, no descanses de veritat. De la mateixa manera que no es gaudeixen les vacances si no es pot delegar o descansar una funció en un/a company/a de feina que et substitueixi; no podíem tampoc descansar aquest mes d’agost quan una de les nostres principals responsabilitats com a ciutadans com és la gestió de bé comú, de tothom, no descansava en un nou Govern, en un nou president de la Generalitat.

Ara sí, ara ja podem gaudir de les vacances. En un context de normalitat és quan millor es pot gaudir del descans.n