La seductora mirada dels Mossos
El president Illa comença el mandat visitant Egara, la seu corporativa dels Mossos d’Esquadra. Un gest lògic, potser necessari després de l’esperpèntic trasbals al passeig Lluís Companys, que va aconseguir eclipsar la investidura al Parlament. Alhora que deixava en ridícul els Mossos.
La tocata i fuga del president legítim, a tota glòria de la seva aura invencible, va deixar aquest dubtós balanç. Que fes sortir els focus del que passava dins del Parlament és anodí. A la fi, Illa va resultar elegit, quan tot indicava que el ple es posposaria. O això creia el comú dels mortals, després que Puigdemont s’acomiadés lacònicament dels seus fidels en un míting a l’altre costat del Pirineu que, segons els periodistes presents, va ser un martirologi. Després ho va rematar en una carta irada en què atribuïa la detenció –posant-se la bena abans de la ferida– als republicans, com al seu dia va apuntar que la derogació de la sedició era un pacte entre el PSOE i ERC per facilitar la seva extradició.
Això d’Illa és intranscendent. Però el mal reputacional al Cos de Mossos d’Esquadra (CME) és una altra qüestió. Abans que res, perquè posa en dubte la professionalitat de la policia de Catalunya. Van creure a ulls clucs el relat de Puigdemont i així van adequar l’operació. Cal admetre que va enganyar a tothom magistralment i sense posar-se vermell.
Notícies relacionadesDesprés hi ha un entrellat més complicat d’entendre, que afecta la direcció dels Mossos. Eduard Sallent, comissari en cap, estava en el punt de mira del PSC. No és cap secret. Fins i tot en plena campanya electoral, Illa va anunciar que situaria el major Josep Lluís Trapero com a director general dels Mossos, la direcció política del CME. S’ha de recordar que Trapero –rival d’un Sallent de tall més nacionalista– també era el favorit del president Torra i que al seu dia va ser restituït patriòticament pel conseller Sàmper, que ara torna al Govern amb Illa.
Al seductor Trapero no li falten padrins. Només s’ha de recordar com es va materialitzar el seu ascens a major. El president Puigdemont el va convocar per comunicar-li que no era l’elegit, decisió consensuada amb el vicepresident Junqueras, que es va quedar petrificat quan va tornar a veure Puigdemont i aquest li va comunicar, arronsant les espatlles, el canvi de terç: "L’he mirat als ulls i sé que em serà lleial".
