Socialisme humanistai universal

El PSC no ha pogut demostrar mai en solitari les seves virtuts i defectes. He escrit a vegades que aquesta marca és la que representa millor la complexitat catalana. Aquesta afirmació té molts matisos i incongruències. Els podem observar des de Catalunya, però també des de fora, on un humanista cristià (terme encertat que ha posat de moda Salvador Illa) de la Manxa o un socialista convençut aragonès entendran amb dificultat la complexitat de ser catalanista i no rebutjar Espanya, més aviat al contrari. Aquest és el gran perill del socialisme català: trobar els límits.

Pasqual Maragall va ser el millor representant del catalanisme universal i contemporani, sobretot des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquests dos termes d’entrada rebutgen qualsevol idea nacionalista, però és necessari aplicar-lo sense ingerències ideològiques. Aquí hi va haver les fallades dels dos últims governs tripartits des d’una visió socialista en la Generalitat. I d’aquí va aparèixer Ciutadans, que ningú ho oblidi. L’expressió utilitzada llavors era "la deriva nacionalista del PSC". És a les hemeroteques.

Notícies relacionades

¿Com està el cotxe elèctric?

¿Per què no?

El president Illa ha impulsat un Govern molt transversal, és cert. Algunes de les peces estan en els límits del que és acceptable i moltes picades d’ullet poden no ser enteses. S’ha de viure molt de prop la política catalana per simplement acceptar que un independentista sigui conseller d’un Govern socialista. Almenys tres membres són sospitosos: Francesc Xavier Vila o Miquel Sàmper, i Sonia Hernández Almodóvar, que, tot i que professional de la cultura, estava de directora de Patrimoni Cultural amb el Govern d’Aragonès. Ens movem en el terreny de saber discernir entre la professionalitat i la ideologia.

La gestió del dia marcarà els criteris. Una cosa és que el president Illa vulgui un Govern "sense dogmatismes ni exclusions" i una altra que també ho aparenti. Però ell ja sap de què va.