L’ONU desacredita Maduro
La conclusió provisional del plafó d’experts de l’ONU que va seguir el desenvolupament de les eleccions a Veneçuela obre un enorme interrogant sobre la netedat de l’escrutini i la victòria de Nicolás Maduro anunciada per la Comissió Nacional Electoral (CNE). A falta de la versió definitiva de l’informe, que ha d’entregar al secretari general, António Guterres, l’opinió dels experts és concloent: les eleccions celebrades el 28 de juliol no van tenir "transparència i integritat" i les condicions en què es va anunciar la reelecció de Maduro "no tenen precedents en eleccions democràtiques contemporànies". Dit d’una altra manera, la proclamació del resultat per la CNE, sense presentació de les actes de l’escrutini, queda sota sospita, per no dir desacreditada.
Entra així en una nova fase la crisi veneçolana, tan divisiva en el pla interior com exterior. Perquè el dictamen de l’ONU alimenta les sospites de manipulació en les files de l’oposició i perquè els eventuals mediadors entre la candidatura d’Edmundo González i el Govern veneçolà no poden actuar sense tenir en compte l’informe. Si fins avui Maduro ha pogut carregar amb relativa facilitat contra instàncies com el Centre Carter i l’Organització d’Estats Americans, de la qual Veneçuela es va retirar fa anys per la seva suposada decantació ideològica, la tempesta s’encrespa quan els dubtes procedeixen de l’ONU.
Cada dia que passa és més complicat per al Brasil, Colòmbia i Mèxic perseverar la neutralitat per desencallar la crisi. Encara que els presidents d’aquests tres països no donin valor probatori del frau al 83% de les actes exhibides per l’oposició, encara que López Obrador hagi obert un parèntesi fins que el Tribunal Superior de Justícia de Veneçuela es pronunciï sobre la validesa del recompte de la CNE, encara que el Brasil consideri fins i tot la possibilitat de sortir del marasme mitjançant una imitació de segona volta amb Maduro i González com a únics candidats, l’únic cert és que el CNE no mostra les actes. Un requisit definitiu per certificar la validesa del resultat.
Però tenint en compte que la mediació s’ha de basar en l’equidistància inicial dels mediadors no resulta convenient reclamar que es reconegui sense més ni més que el candidat electe és González perquè, a fi que la mediació sigui eficaç, les dues parts enfrontades han d’acceptar sense reserves els seus promotors. En el procés en curs hi pesen molt els ressorts del poder que controlen els hereus d’Hugo Chávez i la tutela de l’Exèrcit per no témer que, finalment, no sigui possible cap transacció raonable. Fora d’això, a Veneçuela són massa abundants els precedents de decisions precipitades que han resultat nefastes per corregir el rumb d’un règim enfrontat a una crisi social galopant. La rapidesa amb què el 2019 Occident va reconèixer Juan Guaidó com a president encarregat, sense que això millorés gens ni mica la situació del país, o el cost en vides de les protestes de les dues últimes setmanes són prou dades per arribar a la conclusió que com més es radicalitzi la gestió de la crisi més s’allunyarà la possibilitat de desenredar la troca en el si d’una societat trencada.
