Primera entrega d'El 'corredor del fuet'

Iniciem aquest diumenge una sèrie de set reportatges dominicals, a tall de viatge, per entendre què està passant allà on el xoc es fa present a la porta de casa, a la plaça i a l’aula, i extreure lliçons extrapolables a la resta del país, abans que la fractura social tingui greus conseqüències.

Entorn de l’Eix Transversal

El trajecte es desenvolupa al llarg del que hem denominat com el corredor del fuet, una línia que creua Catalunya des de Figueres (Alt Empordà) fins a Alcarràs (Segrià) i on la demografia, l’economia i la política s’entrecreuen per explicar el sentiment d’un país. En paral·lel a l’Eix Transversal s’ha alçat una potent indústria càrnia, especialment sustentada en el sector porcí, que subministra carn i embotits a consumidors de mig món. I és precisament en aquesta diagonal que, el maig del 2024, es van comptar la majoria de vots d’Aliança Catalana, el partit independentista xenòfob que reivindica la puresa de la identitat catalana.

En aquest corredor del fuet és on, històricament, s’ha ubicat la indústria càrnia catalana: granges, escorxadors, sales d’especejament i d’elaboració d’embotits i altres productes, convertida en la primera exportadora d’Europa. Amb una característica significativa: l’augment de treballadors dels últims 20 anys, que han passat dels 22.000 als 35.000, s’ha aconseguit, en gran part, gràcies a la mà d’obra migrant. Un treballador necessari però que, alhora, com mostren els resultats d’Aliança Catalana, és rebutjat per una banda de la població autòctona.

Notícies relacionades

Es finança Catalunya, es finança Espanya

Sèneca assenyalaria Trump

En aquest recorregut al llarg de set municipis, a partir de preguntes fetes als veïns que viuen de ple aquest conflicte, des de Ripoll fins a Alcarràs, passant per Manlleu, es conclou que no hi ha consens sobre el que han de suposar les polítiques d’integració de la població migrant. A l’hora de la veritat, hi ha tantes definicions d’integració com persones conviuen en un lloc. Mentre algunes parlen de respecte, empatia i sentiments, d’altres posen l’accent en les obligacions dels nouvinguts.

Davant la disparitat de visions sobre com afrontar aquesta problemàtica, els experts que investiguen el fenomen migratori des de fa més de 30 anys adverteixen que fan falta polítiques públiques transversals i d’ampli abast perquè la integració sigui real. Sense aquestes polítiques, un dels riscos és el replegament identitari de les diferents comunitats, especialment als entorns més petits, fet que pot reforçar encara més les posicions de les opcions polítiques contràries al fenomen migratori.