Protegir un col·lectiu cada vegada més fràgil

Segons les dades difoses per l’Organització Mundial de la Salut l’últim Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament en la Vellesa, el 15% de les persones de més de 65 anys assistides en diversos tipus de recursos d’atenció comunitària pateixen alguna forma de maltractament. L’ONU ho xifra en la població general dels països desenvolupats entre l’1% i el 10% de la gent gran. Potser en un país com Espanya, amb un sistema de pensions extens, que garanteix l’autonomia econòmica de gran part dels jubilats, aquesta xifra s’hauria d’estimar a la baixa. Però, alhora, en una societat en la qual les famílies són cada vegada més reduïdes, la possibilitat d’arribar a una situació de dependència sense un entorn familiar que se’n faci càrrec és cada vegada més habitual i la proporció de població gran creix i arriba cada vegada més a edats més avançades, i aquest problema que ja avui és preocupant no pot fer més que créixer.

Les situacions en què aquesta franja d’edat pot patir maltractaments, abusos o ser víctima d’actes delictius són moltes. Des de la desatenció de cuidadors fins a les estafes desaprensives, que aborden gent gran al carrer, l’enganyen amb falses visites d’operaris o utilitzen assalts telefònics cada cop més sofisticats. O el que resulta encara més dramàtic, les situacions d’apropiació de béns i violència que passen dins les famílies, especialment quan conviure amb un descendent afectat per malalties mentals o addiccions o quan la prolongació de les situacions de maltractament masclista sobre víctimes cada vegada més fràgils converteixen la llar en una trampa en la qual encara resulta més difícil defensar-se.

En aquest context, el servei de la Fiscalia de Barcelona de protecció i tutela de les víctimes del delicte, especialment les més vulnerables, com ara la gent gran, els menors i les persones discapacitades, passarà a estendre’s amb una xarxa de fiscals d’enllaç que es coordinaran amb l’actual delegada de l’esmentada àrea. Aquesta iniciativa impulsada per la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, se suma a unes altres iniciatives que són tant necessàries com també encara insuficients. Els Mossos estan en contacte permanent amb entitats de persones grans o espais on aquestes socialitzen per advertir-les de les múltiples, canviants i enganyoses formes d’estafa, en una tasca de prevenció capil·lar. Per exemple, la comarca de l’Anoia compta des del 2015 amb un servei pioner a Europa finançat pel Consell Comarcal, l’Equip d’Atenció a la Vellesa de l’Anoia, que es dedica únicament i exclusivament a atendre i acompanyar els avis que pateixen maltractament en aquesta comarca. El resultat és que el nombre de situacions detectades i denunciades en la seva àrea d’actuació és del triple de la mitjana a tot Catalunya. És a dir, és raonable deduir que, a falta d’un recurs d’aquest tipus a tot el territori, un nombre important de casos que podrien ser aturats continuen sense ser detectats pel radar dels serveis socials o els cossos de seguretat. Perquè aquesta opacitat és el principal obstacle per intervenir-hi, segons assenyalen els responsables del servei de fiscalia que aspira a promoure la persecució de tots aquests abusos. Una cosa que només serà possible emparant des de la justícia, des dels serveis socials o policials o des de l’atenció sanitària els que cada vegada tenen més difícil defensar-se.