Formació i protecció ‘online’

Primera dada: una de cada tres persones de les més de 5.000 milions que tenen accés a internet són menors d’edat. Segona: el 2022 van ser assenyalats 32 milions d’abusos sexuals comesos online, la majoria contra nens i adolescents que surfegen per la xarxa. Si a aquestes magnituds hi afegim una visió més pròxima com la que publiquem en aquestes pàgines sobre la indefensió que hi ha en les videotrucades amb desconeguts, entendrem millor el perquè de la preocupació de moltes famílies. La informació d’EL PERIÓDICO reprodueix el que fan milions de nens i nenes cada dia: obrir una pàgina web disponible, buscar el contacte amb algú i proposar-li una xerrada. En no pocs casos, l’interlocutor que apareix no és algú que pretengui xatejar amb una altra persona de la seva edat. És un adult amb altres propòsits. Gairebé sempre homes atrets per la possibilitat d’una trobada sexual online. Persones disposades a cometre delictes pels quals saben que serien sancionats si actuessin així de manera presencial i dels quals creuen que es poden escapar en un entorn virtual.

La preocupació per aquests riscos no és nova. La Unió Europea s’ha ocupat del tema, des de ja fa anys, per tal de protegir els usuaris de les xarxes i regular l’actuació dels operadors. La tasca empresa pel Parlament i la Comissió va portar una primera directiva, el maig del 2022, basada en un doble propòsit: capacitar els joves perquè estiguin en millors condicions per exercir amb autonomia la seva condició d’usuaris i educar-los amb relació als riscos que comporta el món digital. En els últims mesos, el Parlament Europeu ha insistit a reforçar les mesures que s’han d’adoptar, situant aquest tema com una prioritat de la nova legislatura. No obstant, regular amb eficàcia en aquest terreny no resulta una cosa fàcil tenint en compte la permeabilitat de la galàxia digital, i la dificultat de fiscalitzar les activitat de milers d’operadors i milers de milions d’usuaris.

Les aberracions contra els joves a les xarxes no sempre tenen un origen a internet. Són també la conseqüència de la crisi de valors que pateixen les nostres societats, la pèrdua de pes de l’escola i la falta d’autoritat i respectabilitat de moltes famílies, sense recursos o incapaces de comprendre els canvis generacionals i tecnològics que afecten els seus fills i acompanyar-los en la seva formació. Però els joves, des de molt aviat, creixen en una contradicció que ens interpel·la: la d’una societat en què el fet d’abordar obertament amb els menors el sexe des d’un punt de vista formatiu continua sent tabú però en la qual tot està sexualitzat. I no només el porno, el consum compulsiu del qual sense una preparació per enfrontar-s’hi críticament, i des d’edats inadequades, condiciona negativament la vida sexual i afectiva dels seus usuaris. La conclusió: regular és necessari, amb mesures enèrgiques, com les que han permès tancar algunes pàgines web. No obstant, amb això no n’hi haurà prou si l’escola i la família no proporcionen als nens i a les nenes prou instruments i valors per créixer amb autonomia i capacitat de discernir. n