Sang de Maria Antonieta
Els francesos incorporen un episodi històric alliberador
Aquest estiu m’he empassat la biografia de Maria Antonieta, de Stefan Zweig, i la lectura apassionant va coincidir amb la inauguració dels Jocs Olímpics de París. En la cerimònia, una cantant vestida de Maria Antonieta, ja decapitada i amb la testa a les mans, cantava el Ça ira –un dels himnes de la Revolució– acompanyada d’una banda de rock dur. L’espectacle tenia lloc a la Conciergerie, on van estar presos el rei Lluís XVI i la reina abans de ser guillotinats, i el final de l’actuació esclatava en una esplèndida pluja de serpentines roges, com la sang vessada. L’escena em va fer riure: amb quin orgull els francesos han incorporat al seu imaginari un dels episodis més crus i alliberadors de la seva història, i aleshores vaig tornar al llibre.
La narració de Zweig és brillant perquè tracta els personatges sense prejudicis. Et pinta el retaule d’una època, contraposa els grans escenaris i les misèries del poble, et parla d’uns éssers que viuen entre el privilegi del luxe i la inconsciència d’un destí que canviarà la història. A través d’una prosa florida et fa conèixer la festa constant que es vivia a Versalles, els excessos de Maria Antonieta, la passivitat malaltissa del rei, les intrigues dels que volien dinamitar des de dins aquell món en decadència. Han passat més de dos-cents anys, però ja aleshores –com avui– hi havia un periodisme fet de mentides i uns jutges que no eren imparcials. A mesura que aquelles vides s’acosten a l’abisme, Zweig s’ho mira tot amb un punt de compassió, i com a lector gairebé esperes que no matin Maria Antonieta. Però la història ja estava escrita.
Veient aquests dies les imatges aèries de París, amb el globus de la flama olímpica que vetllava la Bastilla, les Tuileries i el palau Borbó de l’Assemblea nacional, pensava en la bellesa d’una ciutat sorgida d’una època tumultuosa, que ha anat cisellant el caràcter de generacions de francesos. Mentrestant, en la inauguració, part del públic va xiular el seu president Macron, i uns dies després una francesa de pares congolesos va marcar dos gols per a la selecció de futbol: es diu Marie-Antoinette Kototo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
